El tractament jurídic de la discapacitat

Em sembla que la promulgació de la Llei 8/2021, de 2 de juny, que reforma la legislació civil i processal pel recolzament de les persones amb discapacitat en l’exercici de llur capacitat jurídica, ens ha agafat a tots bastant desprevinguts, per no dir, desprevinguts del tot, atès que no recordo haver llegit comentaris sobre el contingut prèviament a la seva publicació i, posteriorment, he vist molta concurrència a les videoconferències que he pogut seguir, amb ponències de destacats professionals experts en la matèria. Us preguntareu què ha passat. Què ha canviat aquesta disposició perquè tingui tanta importància? Doncs, ras i curt, que ha deixat sense efecte les incapacitacions judicials i, també, la tutela de les persones majors d’edat.

I això és així des del 3 de setembre de l’any passat (data de la seva entrada en vigor), ningú pot ser declarat judicialment incapaç. També ha desaparegut la declaració de prodigalitat, i la possibilitat de prorrogar, judicialment, la potestat paterna.Aquest canvi, que afecta diverses normes bàsiques del sistema jurídic, ha esdevingut a conseqüència de l’aplicació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, signada a Nova York el 13 de desembre del 2006 (ara fa 15 anys, en la qual es recorda que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica i són titulars del dret a decidir per si mateixes.La Convenció del 2006 supera i arracona el vell paradigma de distingir entre la capacitat jurídica i la capacitat d’obrar, entenent que les persones amb discapacitat tenen la mateixa capacitat jurídica en igualtat de condicions que els altres, obligant els Estats a establir les mesures de suport que siguin necessàries per exercir llur capacitat jurídica.Des de 2006, la capacitat jurídica inclou dos aspectes, la titularitat dels drets, i la legitimació per a exercir-los.La conseqüència més immediata del nou paradigma ha estat la promulgació de l’esmentada Llei 8/2021, de 2 de juny, que deroga un sistema basat en la incapacitació i de substitució de la voluntat de la persona, instaurant un nou sistema fonamentat en l’assistència, el suport i el recolzament de les persones discapacitades per tal que puguin exercir els drets per si mateixes, tenint en compte la voluntat, els desigs i les preferències manifestades.Es dona preferència a les previsions que hagi fet la persona, i la imposició judicial de mesures queda en un segon pla per evitar-ne el desemparament.Aquestes mesures de suport poden anar des de la presència i acompanyament, la supervisió, passant a l’aplicació de diferents ajudes materials (transport, gestions externes, control de la salut, control financer, etc.), fins a l’establiment d’una assistència representativa per atendre persones amb discapacitats importants.Aquest no és el lloc més adient per fer una llarga explicació sobre el tractament jurídic de la discapacitat, però aquestes ratlles poden servir com un crit d’atenció per tal que hom, dintre de la normalitat de cada dia, pugui prendre les disposicions sobre el suport que vol rebre en el supòsit de patir una discapacitat i redactar, també, instruccions sobre el tractament sanitari que vulgui rebre en el cas que no ho pugui manifestar personalment.La convenció internacional sobre drets de les persones amb discapacitat, i també la recent llei de 2 de juny del 2021 han fet un pas important en el reconeixement dels drets individuals de la persona que, cal recordar-ho, és al centre del sistema.