Reciclar, reduir i reutilitzar

Vaig estar esperant que s’acabés la COP 26 per fer un article i, un cop acabada, vaig esperar les conclusions. Després de reunir prou documentació per poder explicar-ho, us he de dir que m’ha quedat un sabor agredolç. Esperava un gir de 180 graus en les polítiques mediambientals, sobretot en els països que més emissions generen, però tinc la trista sensació que a alguns països els sembla que això no va amb ells.

Està clar que el model econòmic que tenim ara per ara no és compatible amb el medi ambient. Al meu entendre, crec que fan falta polítiques més potents i més ambicioses per complir objectius i qüestions tan importants com aconseguir el necessari finançament climàtic, assegurar les emissions zero a tot el món per a mitjan segle XXI, mantenir l’augment màxim de temperatura en 1,5 graus per al 2100 i adaptar-se per protegir les comunitats i els hàbitats naturals. Països com la Xina, el Brasil, Rússia o els Estats Units han assumit posar fi a la desforestació per a finals de la dècada, però, al ritme que porten, quedarà algun bosc o alguna selva? Més de 100 països han acordat reduir les emissions de metà en un 30% al final de la dècada, un potent gas que produeix efecte hivernacle, però, com serà el forat de la capa d’ozó? Cal que siguem conscients que països rics com els Estats Units, el Canadà, el Japó i gran part de l’Europa occidental, que només representen el 12% de la població mundial, són els responsables del 50% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Aquí hi som nosaltres: no ens podem quedar amb els braços creuats mirant com es va degradant el nostre planeta.La pregunta que ens fem molts cops és: però jo què puc fer davant d’aquesta emergència climàtica? Cadascú ha de jugar el seu paper. Hi ha una regla senzilla que tots en el nostre àmbit domèstic podem aplicar des d’ara mateix. Es tracta de les tres R.

Reduir, reciclar i reutilitzar. Hem de fer-ho ja; no podem esperar a assumir la nostra responsabilitat envers la cura del nostre entorn. Hem de reduir la generació de residus.

Com? Eliminant, per exemple, les bosses de plàstic, comprar al tall o a granel en comptes d’envasat, reduir l’ús del vehicle de combustió només per als moments necessaris i imprescindibles, fomentar i millorar l’ús del transport públic i el transport amb mitjans més sostenibles. Fent trajectes curts a peu o amb bicicleta no només farem un bé per a la reducció de les emissions, sinó que també serà bo per a la nostra salut. I, en aquest àmbit, les administracions tenen un clar paper promotor i gestor.Pel que fa al reciclatge, cal augmentar els nivells de recollida selectiva.

No hi ha altra manera de poder reciclar. Hem d’adaptar-nos als nous sistemes de recollida de la brossa, a través del porta a porta o amb sistemes mixtos que suposin elevar l’índex de recollida selectiva d’escombraries. Sense cap mena de dubte, el nostre entorn ho agrairà.

A l’hora de reutilitzar productes, hem de ser conscients que cal rebutjar envasos d’un sol ús, comprar aparells electrònics reacondicionats, emprar mobiliari urbà i domèstic fet amb plàstics o materials reciclats, així com adquirir joguines i roba més sostenibles. En aquest sentit, també cal fer un pas per conèixer l’origen dels estris, la roba, els aparells i, fins i tot, dels aliments que consumim. Hem d’avançar amb comportaments i hàbits més adients amb la sostenibilitat i de menys impacte mediambiental.Són petits gestos individuals, però si sumem els de tots, serà un gran gest per al nostre entorn.

La lluita contra el canvi climàtic és feina de tots. Cal implementar polítiques de més abast i més globals, però la conservació del nostre entorn més immediat és feina nostra, i estic convençut que si cadascun de nosaltres assumeix el seu paper, ho aconseguirem. Com diu el meu company Jackson, “la mare terra és agraïda”, i cadascun de nosaltres hem de fer el que estigui al nostre abast per cuidar-la; no en tenim cap altra.

Com podem llegir a les samarretes del moviment Ecoalf, no hi ha Planeta B, per tant, som-hi!.