Gelades i pandèmies de febrer, passat i present

Entrem al febrer, tinc la sort de poder mirar pel retrovisor del temps els dies de la Candelera i Sant Blai, dies de caire popular i religiós els anys passats per anar a recollir les espelmes o candeles que protegien de les tronades i de fruits i pans beneits per protegir la salut, em ve la imatge retrospectiva de les fortes gelades del 1956. Quart curs de batxillerat a Tarragona, Col·legi La Salle, enfront de la plaça Imperial Tàrraco. Invasió d’aire fred Polar, davallada de temperatures entre -10 i -15 ºC durant vint dies i la més baixa registrada a Espanya van ser els -32 ºC a l’estany de Stangento, al Pirineu de Lleida.

Els perjudicis sobre l’agricultura varen ser generalitzats en bona part d’Espanya. Oliveres, garrofes i cítrics varen patir els efectes dels 20 dies de gelades negres i persistents. Un cop molt fort per a l’agricultor de llevant i dels secans que depenien en bona part de l’olivera.

Continuant i anant cap al 1957, girant pàgina del 1956, al mes d’octubre-novembre un brot d’Influenzavirus A-H2 N2, procedent de Yunnan, al sud-oest de la Xina, envaeix el Japó, els Estats Units, l’Índia, Austràlia i entra a Espanya pel País Basc infectant un terç de la població, afectant en principi els infants i escolars. A l’internat de La Salle ho vàrem patir un 80% dels 300 interns que van fer llit al mateix col·legi, cuidats pel Germà Infermer Castelló, oriünd de Mollerussa i un parell de Germans més. Varen habilitar un dormitori i el remei era llet calenta, aspirina i conyac, suar i fer llit fins que el mercuri donava l’alta.

L’activitat escolar no va ser interrompuda. La transcendència no va tenir res a veure amb la Covid-19. La pandèmia es va resoldre amb els mitjans del temps.

Cures familiars i els metges de capçalera. A nivell mundial varen morir entre 1 i 4 milions de persones, que va convertir la grip asiàtica en una de les pandèmies més mortíferes de la història. Les xifres de morts a Espanya varen ser, segons dades d’aquell temps, superiors als 10.000 sobre uns quatre milions d’afectats, als EUA uns 120.000, a Berlín es van haver d’habilitar els túnels del metre per emmagatzemar cadàvers i a Anglaterra se superaven els 2.300 morts setmanals.

La gestió de la pandèmia no va passar per mans dels polítics, la van gestionar els metges i centres sanitaris amb els mitjans d’aquell temps. Per altra banda, el bombardeig continuat, els partes de contagis i morts que anem patint de tots els mitjans de comunicació no varen existir i excepcionalment la pandèmia ocupava les primeres pàgines dels diaris. Curiosament el Times expressava amb un article que la grip asiàtica havia pràcticament passat suaument per l’Espanya de Franco.

És de notar la gran diferència entre la cobertura mediàtica de la grip el 1957, que va estar molt lluny de la desorientació, inseguretat, ansietat i afecció psicològica de difícil cura que ha provocat la Covid-19.Sortosament no he passat de moment el coronavirus ni la seva variant BA1 òmicron, espero esquivar la BA2 i les que puguin venir. Sempre em quedarà el dubte de si el fet d’haver passat la grip del 1957 em va deixar immunitzat o han estat les tres vacunes, les que m’han protegit de la pandèmia Covid-19. Sigui com sigui, l’estat d’ànim també compta i aquest no l’he perdut, en cap moment no m’he deixat capficar.

Al començament feia esmena de la climatologia, el fred del 65; aquest any portem més de 20 dies de temperatures inferiors als -4 ºC o -7 ºC, i una sequera galopant que de moment no afecta les oliveres, però sí que els sembrats pateixen la falta d’aigua i el fred. Els que vàrem sembrar abans de l’última pluja del mes de novembre i gràcies a la boira han nascut i estan afectats per una plaga de conills que a falta de vegetació espontània arrasen amb l’ordi, blat i inclús triticale de bona part de les comarques de la Segarra, Segrià i Garrigues, amb afecció a fruiters, oliveres, ametllers i figueres per esmolar els seus incisius. La climatologia, les pandèmies, les plagues.

no són cícliques però són repetitives i imprevisibles amb el temps. Cal centrar-nos més en com podem afrontar amb més prevenció, seny, coratge i tecnologia i trencar aquesta inseguretat que colpeja de forma capritxosa tota la societat.