Bretxa salarial: encara lluny d'eliminar-la

La bretxa salarial és l’expressió econòmica de les desigualtats entre dones i homes. L’any 2018 a Catalunya se situava en el 22,17%. El 2019 va baixar un 1,53%, situant-se en un 20,64%.

Aquesta baixada de la bretxa salarial és deguda, en part, a la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que va entrar en vigor l’1 de gener del 2019. La pujada va ser d’un 22,3%, fins a arribar als 900 euros. Malgrat això, a aquest ritme de reducció, la bretxa trigaria uns 350 anys a erradicar-se! Ja fa més de dos anys que estem immersos en una pandèmia mundial a causa de la Covid-19, que ha provocat una crisi sanitària, social i econòmica, i no podem obviar que aquesta crisi té cara de dona.

La desigualtat estructural i les bretxes ja existien abans de la pandèmia, però ara s’han accentuat molt més, ja que s’ha solapat amb la necessitat de les cures familiars, que majoritàriament recauen en les dones. També, els sectors més afectats per la Covid-19 són els serveis essencials, que són els que tenen més presència femenina, com els sectors sanitaris, de cures, neteja, comerç.. Treballs que són per si mateixos precaris a causa de la divisió sexual de la feina.Des de la Unió General de Treballadores i Treballadors som conscients que l’impacte econòmic i social de la Covid-19 en les dones ha fet empitjorar les seves condicions de vida durant aquesta pandèmia, ja que ha recaigut en aquelles que ja es trobaven en una situació de vulnerabilitat, com ara les que tenien un treball precari, les que treballen en l’economia submergida, les que tenien ingressos escassos i/o intermitents o les que no tenien un habitatge assequible i adequat.Aspectes relacionats amb la cura dels fills o de les persones dependents, la parcialitat en els contractes, la segregació ocupacional a causa dels tipus d’ocupacions que majoritàriament desenvolupen les dones o el diferent tractament en el cobrament dels complements salarials, entre altres, són factors que afavoreixen i fan créixer la bretxa salarial.Davant d’aquesta injusta realitat, el nostre sindicat, la UGT, majoritari a les Terres de Lleida, denuncia i lluita contra tota mena de discriminacions dins i fora del mercat laboral.

Per aquest motiu proposem trencar amb els estereotips i assignació de rols de gènere: a l’escola, a la família, a la feina i a la societat en general. És necessari dotar de més valor les feines de cura i atenció. El nostre mercat capitalista no les valora, però són precisament aquestes les que sostenen la societat, i, si no hi fossin, seria impossible mantenir la resta de sectors.Vetllarem per garantir l’obligació d’aplicar el principi de transparència retributiva a les empreses amb aquests instruments: els registres retributius, l’auditoria retributiva, la valoració dels llocs de treball de la classificació professional de l’empresa i del conveni col·lectiu i el dret d’informació de les persones treballadores, així com que es respecti la igualtat de tracte i d’oportunitats en l’àmbit laboral, adoptant, prèvia negociació, mesures dirigides a evitar discriminacions entre dones i homes, també per tenir un protocol de prevenció i abordatge d’assetjament sexual i per raó de sexe, i que les empreses de més de 50 persones treballadores elaborin, registrin i apliquin un Pla d’Igualtat a través d’una comissió negociadora.La UGT hem lluitat, lluitem i lluitarem per la millora de les condicions laborals d’aquells sectors més feminitzats, en els quals habitualment hi ha menys representació sindical pel fet de ser nous i descentralitzats.

Som drets, som lluita, som la UGT Terres de Lleida.