8 de març: els drets de les dones, encara en progrés

Fins el 8 de març de 1910, les dones no podíem accedir lliurement a l’Ensenyament Superior a l’Estat espanyol. Aquell any es va aprovar la Reial Ordre que va autoritzar la matrícula en igualtat de condicions per a dones i homes a la Universitat, poc després que Emília Pardo Bazán fos nomenada consellera d’Instrucció Pública.

100 anys després, l’any 2010, un 46% de les dones tenia estudis superiors i al 2020, es van graduar un 58,2% de dones. A Lleida, el percentatge de dones titulades el curs 2020-2021 va ser del 62,2%. Ara bé, aquestes xifres que van en augment es tradueixen en un avenç cap a la consecució de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes? Està clar que les dades apunten una millora substancial en l’accés i la participació de les dones en els estudis universitaris, però això realment suposa una major igualtat real i efectiva de dones i homes? Potser sí, però sens dubte és insuficient. I, per què és insuficient?

Perquè darrera aquestes dades se’ns amaguen algunes desigualtats, com és la segregació horitzontal en els diferents estudis universitaris: només un 15,1% de les graduades ho són en els estudis de l’Escola Politècnica Superior; més d’un 76% dels estudis de la Facultat de Medicina i més del 74% en els estudis de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social. Per a major detall, el 92,8% de graduades en Educació Infantil són dones. Les noies tenen, doncs, una major presència en els estudis vinculats amb tasques d’educació i cura i els nois la tenen en aquelles disciplines vinculades a un treball productiu.

Perquè es fa palesa, com s’ha apuntat anteriorment, la influència dels estereotips de gènere i dels rols sexo-socials en la participació de les dones en els estudis relacionats amb l’atenció a les persones (educació, medicina, infermeria) i el dels homes en els del sector tecnològic, les carreres de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques (STEM, per les sigles en anglès).

Perquè agreuja la bretxa digital de gènere en l’accés i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, una desigualtat que conviurà amb la bretxa salarial de gènere, si tenim en compte que en un dels sectors amb millors perspectives laborals, millor remunerats i amb una alta demanda de coneixements tecnològics les dones no hi són. A la Universitat de Lleida, les graduades en les titulacions d’enginyeria informàtica i enginyeria mecànica suposen només un 5,9% del total de graduacions!

Perquè ser-hi, participar-hi, accedir-hi és important, però insuficient. Cal una transformació més profunda de les dinàmiques culturals, de les relacions de poder, de les estructures socials, de la generació de coneixement, de la construcció de la Ciència, etc. que suposen obstacles per a les dones.

Des del Centre d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones Dolors Piera de la Universitat de Lleida treballem per fer una passa més enllà i ens esforcem per introduir la perspectiva de gènere en tots els àmbits i dimensions de la universitat: en la pròpia organització i en les tasques que s’hi desenvolupen de recerca, de docència i de gestió.

I per això, fem nostres les paraules de les lingüistes nord-americanes Cheris Kramarae i Paula A. Treichler: “Entenc que moltes dones avui en dia treballin per obtenir un tros més gran del pastís, però jo no ho faré..., perquè prefereixo treballar per canviar la recepta.”