‘De Rerum Natura’

De la naturalesa de les coses, manllevo el títol de l’única obra coneguda de Lucreci (segle I aC), i a més escrita en vers, que parla de l’ataràxia, de l’alliberament dels homes de la por i del patiment provinents de prejudicis i creences, explicant clarament les causes i el funcionament del cosmos. El contraposo a Col·lapse (2020), de Carlos Taibo, que parla de com estem assistint a la desaparició de les institucions prèviament existents i al trencament de les ideologies legitimadores i de molts dels mecanismes de comunicació de l’ordre antecessor. El col·lapse sistèmic capitalista i comunista el veiem al Iemen, quan l’Aràbia Saudita i els EUA provoquen la major crisi humanitària (de moment) des de la Segona Guerra Mundial, amb 230.000 assassinats civils i 87.000 infants morts de fam, segons l’ONU.

El veiem a la crisi russoucraïnesa que des del 2014 assota la regió del Donbass: les regions ucraïneses de Donetsk i Lugansk autoproclamant-se repúbliques populars i l’adhesió de la península de Crimea a Rússia.. el drama ucraïnès i mundial estan servits. Tota la culpa és de Putin.

Com és que fa mesos que pujava el preu de la llum i els combustibles fòssils quan encara ningú parlava de la guerra? Totes les guerres són per motius econòmics. Sobretot si ara el model és canviar d’econòmicament sostenible a ecològicament sostenible.Per no col·lapsar, també mediambientalment, la vella Europa fa un temps que s’ha compromès amb l’obligada descarbonització del planeta i ha creat la necessitat de la fi dels combustibles fòssils per estalviar energèticament generant energies verdes alternatives. Catalunya demana als fons europeus Next Generation 2.000 milions d’euros per racionalitzar l’ús de l’aigua, per fer bioeconomia circular amb els purins, per gestionar els residus, crear energies renovables i producció de proteïnes alternatives per a aliments, entre altres.

Però el sistema es resisteix a col·lapsar i continua amb l’ús de combustibles fòssils, adobs químics i pesticides que, amb l’augment de preus, ofeguen el pagès, convertint-lo avui en dia en un subvencionat explotat agrícola immers en un sistema de lliure mercat que el sobrepassa. Si en aquest escenari de canvi climàtic hi sumem els conflictes derivats de l’escassetat d’aigua, l’agricultura es veurà relegada a col·lectivitats locals productores de proximitat. És un clar exemple de decreixement.

La transformació com a ecosistema innovador vindrà amb l’aparició d’una indústria verda i pel bé comú. Passar de la quantitat a la qualitat, també amb el turisme. Nous talents ecosocials criats en la igualtat de gènere per a la innovació orientada a la inversió pública.

Reptes globals i locals que necessiten la col·laboració entre l’administració, l’empresa i el coneixement. Un canvi cultural i que genera la figura d’estat emprenedor.La societat digital solucionarà el problema de la confiança mitjançant la cooperació per aconseguir objectius comuns amb el blockchain i les criptomonedes. L’economia digital, la telemedicina, la teleeducació i l’entreteniment amb el metavers.

Potser és ciència-ficció? Fa 100 anys els artistes constructivistes russos empaperaven parets amb cartells composats amb colors bàsics (vermell, negre, blanc i gris), excel·lents tipografies i textos quan pràcticament la gent de la recent estrenada Unió Soviètica no sabia ni llegir.