Amb el cor obert a l'esperança republicana

Arran de les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931, que van propiciar la caiguda de la monarquia d’Alfons XIII, Francesc Macià, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya –partit triomfador a Catalunya– va proclamar “la República catalana a l’espera que els altres pobles d’Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica”, pronunciant aquell mític discurs des del balcó de la Generalitat que acabava amb la inoblidable frase: “Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.” Macià i Companys creien en una Catalunya ancorada sobre els valors de la República, respectuosa amb els drets fonamentals de les persones i amb els valors democràtics, on la defensa de la justícia i del bé comú havien de ser essencials, on els conceptes que es van originar en la Revolució Francesa i que posteriorment van esdevenir lemes nacionals: llibertat, igualtat i fraternitat.Malauradament, 91 anys després de la proclamació de la República, ens trobem en una situació d’involució dels valors democràtics davant d’un nou ascens dels feixismes més recalcitrants que amenacen els drets fonamentals que tants anys han costat d’assolir. Conceptes com masclisme, LGTBI-fòbia o xenofòbia malauradament tornen a estar presents a diari en les discussions polítiques i en els mitjans de comunicació, mentre les formacions polítiques d’ultradreta es passegen per les cambres parlamentàries propagant discursos d’odi i, com hem vist en aquests últims dies, són blanquejades i ja entren a formar part de governs autonòmics com el de Castella i Lleó, de la mà d’aquells partits de dretes que s’autoanomenaven “moderats” fins que l’ànsia de poder els ha fet caure la careta.Però, el més preocupant de tot plegat és que l’eclosió d’aquestes formacions polítiques d’ultradreta no només afecta la feble democràcia espanyola, sorgida dels pedaços del règim franquista. El que colpeix realment és que el feixisme s’està expandint amb força a gran part de les democràcies europees i n’hem tingut un clar exemple aquest diumenge passat a França amb la primera volta de les eleccions presidencials, o fa uns mesos, amb els resultats de les últimes eleccions a Alemanya.És per això que ens subscrivim les paraules del president Pere Aragonès quan va afirmar, en la Conferència Nacional d’Esquerra Republicana de fa just un mes, que “volem un país que tingui clar que sense igualtat no és possible la llibertat; un país ecologista; solidari; que entengui que hi ha moltes maneres d’estimar; que construeixi la nació des de la pluralitat d’orígens i de llengües que ens enriqueix; feminista perquè amb el patriarcat no hi ha llibertat, i que farà front a tot govern on l’extrema dreta participi.

Però també un país lliure, sense repressió i que ofereixi a la ciutadania l’oportunitat de decidir lliurement, pacíficament i democràticament el seu futur”.Així doncs, fent vigents encara les paraules de Macià d’aquell 14 d’abril del 1931, “és amb el cor obert a totes les esperances, que ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per fer prevaler la República”, una República Catalana que des d’Esquerra Republicana de Catalunya volem que sigui feminista, verda, social i democràtica.