Lleida, capital artística i cultural

El Divendres Sant ha coincidit amb la commemoració del Dia Mundial de l’Art. Posar en valor la creació i la diversitat de les expressions són formes d’obrir-nos nous camins i de generar noves oportunitats, tant en l’àmbit professional com en el personal. L’art i la cultura contribueixen al nostre creixement, al desenvolupament del nostre esperit crític i a la transmissió de coneixement.

També ens permeten desconnectar, evadir-nos, aprendre i evolucionar. Això és el que precisament m’ha aportat la visita a l’exposició Imago Urbis, al Museu de Lleida, en la qual, entre molts detalls interessants, hi podem veure una imatge fantàstica de grans dimensions de la ciutat de Lleida del segle XVI, un moment considerat de màxima esplendor i que precisament volem recuperar per a la nostra ciutat. En el conjunt de l’exposició, que recomano contemplar, es pot veure amb detall el patrimoni que tenim des de fa segles, que hem de ser capaços de preservar i de posar en valor.

També podem copsar l’abast d’un dels moments d’esclat i de brillantor de Lleida, amb un potencial cultural extraordinari i amb estrets vincles amb la Mediterrània i el centre d’Europa. Precisament, per reforçar els lligams actuals, vam posar sobre la taula una proposta de govern per impulsar les residències artístiques, per tal que els joves creadors lleidatans puguin fer estades a fora i perquè creadors i creadores de tot el món puguin venir a Lleida. Una mesura que permet compartir coneixements i el desenvolupament de la creativitat.

L’art i la cultura són grans espais proclius a la creativitat i a les aportacions de tots i cadascun de nosaltres, que alhora ens han de permetre fer-nos sentir partícips i escoltats. Malgrat tot, això ara no s’està afavorint. Tot i disposar d’un ampli marge per recórrer i poder aprofitar la capacitat evolutiva de la cultura, que és inacabable, no veiem cap empenta per projectar la nostra ciutat, sinó que cada vegada els senyors Pueyo i Postius ens han fet anar més enrere.

Encara em pregunto per què van decidir no continuar amb la Mostra de Cinema Llatinoamericà, que consolidava Lleida com a capital cultural. O per quin motiu tampoc van voler donar continuïtat al Festival Internacional de Dansa Urbana, un esdeveniment que congregava centenars de balladores i balladors a la ciutat? O per què no van seguir amb el programa d’internacionalització de la petita i mitjana empresa cultural lleidatana? És difícil explicar els motius pels quals el bipartit d’ERC i Junts no projecta Lleida com a capital creativa, d’intercanvi de coneixement i de foment del talent. Algú, per cert, em podria dir com es diu el Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Lleida?Les sinergies que poden sortir, per exemple, de les residències artístiques poden tenir un gran abast per al creixement de la nostra ciutat, com també ho poden tenir l’acompanyament de les empreses culturals.

Atès que Lleida té un clúster de teatre familiar molt important, el que hem de fer és avançar en acords de col·laboració amb els ajuntaments de les localitats pròximes per tal de donar continuïtat als espectacles i contribuir, d’aquesta manera, al creixement de les companyies. I finalment per continuar en aquesta projecció, també considerem cabdal buscar els espais per col·laborar estretament amb les associacions de pares i mares de les escoles per tirar endavant programes d’activitats extraescolars artístiques que comptin amb la presència de creadors i d’artistes.Voldria destacar la notable feina feta des del conservatori i des de l’Aula de Teatre per consolidar la capitalitat cultural de Lleida. És necessari buscar nous espais per a la producció i la creació per potenciar aquesta capitalitat.

La nostra creativitat es defineix a través del nostre passat i amb el nostre present. La nostra riquesa artística, cultural i patrimonial ens ha de permetre transformar la Lleida dels pròxims anys. Les hem de recordar i preservar i també, al mateix temps, fer-les evolucionar.