Adeu als Jutjats de Pau

A punt d’acabar la setmana, el 22 d’abril, vigila de Sant Jordi, el Butlletí Oficial de les Corts Generals publica el projecte de llei orgànica d’eficiència organitzativa del servei públic de la Justícia modificant la vigent llei orgànica del poder judicial per implantar els nous tribunals d’instància i l’Oficina de Justícia en els municipis. Es tracta d’un projecte de modificació normativa que comença amb expressions que semblen grandiloqüents i enigmàtiques, per acabar dient que es modifica l’estructura organitzativa del sistema judicial, suprimint els Jutjats de Pau, actualment establerts en tots els municipis on no hi ha altres jutjats i/o tribunals i modificant la denominació dels que actualment són jutjats unipersonals, que es transformen en tribunals col·legiats (això és, formats per diverses persones).Quan entri en vigor la norma projectada tindrem els tribunals d’instància en els partits judicials, en un nivell superior, les audiències provincials, i els tribunals superiors de justícia en cadascuna de les CCAA. Hi haurà també un tribunal central d’instància i es manté l’audiència nacional, ambdós amb competència sobre tot el territori estatal.En el vèrtex de la piràmide de l’organització jurisdiccional continua el tribunal suprem.Dit això, i deixant molt resumit el contingut del projecte de llei esmentat, ens queda pendent parlar dels Jutjats de Pau, dels seus orígens i de la seva funció, que, en aquest cas, volen ser unes paraules de reconeixement i de comiat.Diria que els Jutjats de Pau i, de manera especial, els jutges de pau, han fet, i fan encara, importants serveis als ciutadans que, la major part de vegades, viuen lluny de les ciutats i mancats de mitjans de comunicació moderns.Van ser establerts per un reial decret de 22 d’octubre del 1855.

Amb la seva constitució es treien les funcions jurisdiccionals dels alcaldes, i fins en l’últim municipi del país es feia efectiva la separació de poders establerta constitucionalment.Podem dir així que, a partir del 1855, la paeria perdia les funcions jurisdiccionals de posar pau i/o restaurar la convivència pacífica entre els veïns, que passaven als nous Jutjats de Pau, i quedava només com a denominació de la institució municipal en algunes ciutats, com a estat el cas de Lleida.Actualment, els Jutjats de Pau, servits per jutges no professionals, tenen competències jurisdiccionals en reclamacions menors (hom diu, ínfimes), fins a 90 euros (equivalents a 15.000 pessetes d’abans), i també s’encarreguen de tramitar actuacions d’auxili judicial fent notificacions o requeriments encarregats per altres òrgans judicials. També fan funcions delegades del Registre Civil.Fins a l’any 2015 actuaven en actes de conciliació quan sorgien conflictes i controvèrsies entre els veïns del municipi. Diria que aquesta activitat conciliadora i mitjancera, moltes vegades en conversa personal i directa, sense papers ni burocràcia, és la que ha donat prestigi als jutges de pau.El projecte de llei comentat preveu que a partir de l’u de gener del 2023 (suposem que serà sempre que no hi hagi entrebancs en el recorregut parlamentari) començarà la implantació de la nova estructura judicial, i els Jutjats de Pau seran substituïts per la nova Oficina de Justícia Municipal, on els ciutadans dels municipis on no hi hagi tribunals d’instància podran adreçar-se per fer els tràmits amb el sistema judicial i amb el Registre Civil, majoritàriament, mitjançant l’aplicació de les noves tecnologies d’informació i comunicació.Enyorarem els Jutjats de Pau i els jutges de pau, no professionals, que feien visible el poder judicial en els municipis més petits, i complien a la perfecció el paradigma que diu que la Justícia emana del poble.