L'ètica en la transformació digital

Ens preguntem a través d’aquestes notes si hi ha alguna vinculació entre l’èxit en la transformació digital d’una organització, amb l’adopció per part d’aquesta i des de l’inici del projecte, d’una visió ètica a les decisions tecnològiques implantades, o dit d’una altra manera si una transformació digital que es defineixi com a tal pot ser sostenible en el temps sense incorporar els principis de l’ètica digital o de l’anomenada responsabilitat digital corporativa.

L’ètica pot ser definida com aquell conjunt de valors humans que en forma de regles, estàndards, creences o normes, ens ajuden a les persones a determinar quan una acció és correcta i quan no ho és, principis ètics que influeixen en la manera com els individus pensem i actuem i que, per tant, com a humans que som, apliquem en les decisions del nostre dia a dia. La presència de principis ètics és un element essencial en les organitzacions amb què interactuem de forma habitual, i així ens convertim en els seus defensors quan tenen valors ètics ben definits i les seves actuacions amb nosaltres són congruents amb aquests.

Per contra, desconfiem quan no és així, com el cas del robot Tay llançat per Microsoft a Twitter, o quan Google va recopilar dades de nens que feien servir YouTube per mostrar-los anuncis personalitzats o finalment amb el que va passar amb tot l’embolic de Facebook i Cambridge Analitics.Sent l’ètica un concepte una mica borrós en general, la veritat és que a la pràctica tots nosaltres coneixem, apliquem i exigim a la nostra vida diària que les decisions que es prenen per les organitzacions i que ens afecten estiguin inspirades en principis ètics tals com la confiança, la integritat, la no-discriminació, la transparència, la rendició de comptes, la llibertat d’elecció, el respecte a la diversitat de les persones o no fer mal, entre d’altres.

La transformació digital, per contra, pot entendre’s com la integració de la tecnologia digital en totes les àrees de negoci d’una organització, per garantir així la viabilitat i l’èxit de l’entorn digital, i això s’aconsegueix situant les dades i els clients al centre de les decisions d’aquesta.

Quan unim l’ètica i la transformació digital, o simplement quan parlem d’ètica digital, no ens referim només a qüestions de compliment normatiu consistents a no infringir la llei o a incorporar l’opinió d’experts en tecnologies disruptives als projectes de transformació digital, sinó que fem referència als nombrosos desafiaments ètics que plantegen les tecnologies disruptives involucrades en la transformació digital i els seus efectes a la vida de les persones.

Tecnologies com els vehicles autònoms, la intel·ligència artificial, la robòtica, l’internet de les coses, el big data, entre d’altres, quan formen part de les solucions tecnològiques adoptades en els projectes de transformació digital, generen interessants debats ètics com el cada vegada més habitual contacte automatitzat i menor humà de les organitzacions amb els seus clients, sent exemple d’això el recent cas del jubilat Carlos San Juan i la seva reeixida protesta contra la banca per la clamorosa falta de caixers automàtics en molts pobles d’Espanya.Altres debats oberts en la mateixa línia són, per exemple, com formar els empleats afectats pels processos de transformació digital perquè adquireixin noves habilitats digitals o els canvis en els rols en aquests i el futur que els espera als que no puguin seguir el ritme de la transformació digital, conflictes entre principis ètics i valors empresarials que no han fet més que començar.

De vegades la llei ja fixa una sèrie de principis que intenten resoldre alguns d’aquests dilemes ètics, com succeeix en el camp de la protecció de dades personals, on tant el conveni 108 de l’any 1981 com el reglament 2016/679 han normativitzat els principis de rendició de comptes, transparència, confidencialitat, seguretat i informació, entre d’altres.Altres vegades són les mateixes organitzacions les que intenten assumir internament aquesta tasca.

En algunes simplement no existeixen ni codis ètics ni una mínima cultura sobre l’ètica digital, per la qual cosa de manera informal i tàcita deleguen en les mateixes persones involucrades en la transformació digital –sobretot en els tecnòlegs– la presa de les decisions per resoldre els conflictes que tenen a veure amb l’ètica digital, de manera que els debats ètics es plantegen i es resolen per part de les persones que estan al capdavant dels projectes de transformació digital i no s’escalen als responsables de les organitzacions, amb la dificultat afegida que la cultura, les creences o l’educació de cada persona en particular fan que les seves solucions puguin diferir de vegades del propòsit, la missió o la visió fixats per la mateixa organització.

Altres organitzacions sí que han afrontat aquest interessant repte a través de codis ètics que guien el comportament corporatiu en matèria digital –de vegades com a simples eines de màrqueting–, mentre que en altres ocasions l’ètica digital sí que forma part de l’ADN de l’organització com a component essencial de la seva cultura corporativa i que, per tant, impregna el propòsit, la visió i la missió de la mateixa i es converteix en el focus que il·lumina i marca el camí per on han de discórrer les respostes als debats amb conseqüències ètiques a l’entorn digital.

A les organitzacions més madures, l’ètica digital ja és present des del mateix disseny de la proposta de transformació digital, afectant tot el seu cicle de vida en forma de compromís assumit per part de l’alta direcció, fet que suposa integrar l’ètica, no com una opció o valorar afegit com a complement addicional, sinó com un requisit que impregna tot el projecte i que, per tant, apareix reflectit en totes les solucions en què l’ésser humà estigui involucrat o afectat de manera indirecta.

Aquestes organitzacions ètiques, digitalment parlant, estan dirigides per líders compromesos amb els aspectes ètics de la tecnologia i són la consciència digital de l’organització, ja que uneixen en les decisions els objectius estratègics amb els principis ètics.Si la transformació digital té com a finalitat canviar les persones i les organitzacions, serà imprescindible afegir una visió ètica a tot el procés si volem aconseguir que aquesta transformació sigui sostenible en el temps, i això només passarà quan les persones i els seus principis ètics es vegin contemplats i respectats en la nova organització i en totes les seves decisions, digitals o no.