Suspens en habitatge

Després de tres anys de mandat, l’alcalde Pueyo i el regidor d’Urbanisme no han fet res en matèria d’habitatge a Lleida. La implementació de polítiques públiques per garantir l’accés a un immoble digne hauria d’haver sigut una prioritat absoluta per al govern municipal de la Paeria, però fins ara només hem escoltat discursos buits que amaguen una alarmant falta d’iniciativa. Per fer de Lleida una ciutat amable, inclusiva i solidària cal situar l’accés a l’habitatge com a base perquè les lleidatanes i lleidatans puguin acomplir els seus projectes.

L’habitatge és un espai essencial que ens aporta descans i intimitat i actua com a pilar bàsic per bastir el nostre recorregut i el nostre vincle amb els barris i la nostra ciutat. En el passat mandat socialista vam tirar endavant mesures per garantir l’accés a un immoble digne i ampliar l’oferta de pisos socials, a través de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU). Una de les línies principals va ser la convocatòria d’ajuts, de 250.000 euros anuals, per a la rehabilitació d’edificis, especialment als barris del Centre Històric i de la Mariola, amb la finalitat de fer-los més eficients i sostenibles.

Per quin motiu, en tres anys de mandat, no s’ha obert cap convocatòria per rehabilitar edificis? Ara, el regidor d’Urbanisme s’encomana als Fons Europeus –negociats amb fermesa pel govern de l’Estat– per rehabilitar pisos, que si s’arriben a atorgar benvinguts seran, però de moment, s’ha perdut un temps preciós que ens hauria permès disposar d’immobles amb molta més antelació. A tot això, també ens preguntem per quin motiu la Generalitat només preveu atorgar a la demarcació de Lleida un 5% del total dels ajuts del total de la partida per millorar l’eficiència energètica dels edificis. Tampoc entenem per què el bipartit d’ERC i Junts ha deixat aparcat l’ambiciós Pla Mariola 20.000 –impulsat també en el passat mandat socialista–, acordat amb la Generalitat i el govern de l’Estat, per millorar l’accessibilitat dels habitatges i embellir els espais urbans per tal d’atreure noves activitats i fer vida plena al barri.

I per quin motiu el senyor Pueyo i el senyor Postius giren l’esquena al projecte residencial al SUR 42, en què es preveu la construcció d’un miler d’habitatges, la meitat dels quals de protecció oficial, i que permetria generar noves oportunitats als Magraners, Cappont i la Bordeta? Les polítiques d’habitatge del govern municipal són gairebé inexistents i el poc que s’ha presentat s’ha fet de manera dispersa i contradictòria. N’és un exemple el decret que facilita l’empadronament d’okupes a la ciutat perquè no resol la falta d’iniciatives al voltant de l’habitatge municipal. A través d’aquesta mesura, no només no es dona sortida a la situació en què es poden trobar persones o famílies en situació de vulnerabilitat sinó que s’accentua la seva exposició a la indefensió i al descontrol davant de màfies que en molts cops busquen, com a intermediaris, treure rèdit econòmic.

L’okupació il·legal d’habitatges també posa en risc la convivència, la seguretat i el civisme tant per als veïns com per als mateixos okupants, que en alguns cops s’ubiquen en espais que no estan pensats ni adaptats per a ús residencial, i es produeix un greu perjudici contra les persones propietàries dels edificis i la preservació del seu patrimoni. Davant d’aquesta situació, el PSC ha sumat els suports a través d’una moció que preveu mesures per garantir, d’una banda, l’accés a l’habitatge a través de l’increment de l’oferta de lloguer social per cobrir les necessitats de les persones en situació d’exclusió residencial i, al mateix temps, preservar les propietats de les persones que, com a propietaris, tenen el dret de fer-ne ús. Els acords preveuen incrementar la borsa d’habitatge pública instant les entitats bancàries, fons immobiliaris i grans propietaris a cedir a la Paeria o a entitats sense ànim de lucre els habitatges buits de què disposen.

També reclamem, a la Conselleria de Drets Socials de la Generalitat, dotar la Paeria amb prou recursos econòmics per incrementar els ajuts a persones vulnerables i ampliar el parc d’habitatge social. Al mateix temps, per acabar amb la inseguretat relacionada amb les okupacions, hem posat sobre la taula accions decidides com ara elaborar un Pla Especial de Seguretat per actuar contra les màfies que trafiquin amb persones i usurpin immobles, crear un jutjat especial per tractar els delictes d’okupacions il·legals d’edificis i impulsar la figura d’un fiscal especialitzat per tractar aspectes que es produeixen indirectament a través de les okupacions, com la delinqüència organitzada o de delictes sobre tràfic de persones o de blanqueig de diners. Demano a l’alcalde de Lleida i al regidor d’Urbanisme que els acords no es quedin en paper mullat i que treballin i vetllin pel compliment dels acords, amb l’objectiu de garantir l’accés digne a l’habitatge i acabar amb la problemàtica sobre les okupacions il·legals a la ciutat de Lleida.

Voldria cloure aquest article felicitant el doctor Joan Viñas, que ha estat guardonat amb la medalla de la ciutat pel seu servei a la ciutat i la seva contrastada trajectòria en l’àmbit de la medicina.