L'Àlex de Sàrraga se n'ha anat

L’Àlex ens ha deixat. I no és només una manera de parlar: ens ha deixat perquè ell ho ha decidit. Ha volgut, ha perseverat i ha aconseguit que se li apliqués la llei de l’eutanàsia.

I ahir, dia 9 de juny, se’n va anar per la seva voluntat. No és només això. Tots els que l’hem tractat de prop i l’hem estimat no hem tingut més remei que estar d’acord amb ell i la seva decisió.

Potser no hauríem estat prou valents per fer-ho nosaltres, però tenia raó. Hi ha situacions en què no té sentit continuar lluitant contra una malaltia que et consumeix i et fa patir sense esperança.I amb aquesta decisió l’Àlex ens ha donat un darrer exemple de racionalitat, de valentia i de conseqüència en la concepció del dret com una eina per transformar la societat. Jo el vaig conèixer als anys setanta del segle passat, quan érem joves advocats enfrontats a la dictadura.

No crèiem que ho aconseguíssim per nosaltres mateixos; no ens fèiem il·lusions. Però pensàvem que podíem ajudar els moviments que lluitaven en contra seva cobrint els flancs jurídics que el feixisme deixava oberts.Volia molta il·lusió, en soc conscient. Però en això l’Àlex era insuperable.

Com ho era en la capacitat per encomanar aquest optimisme a d’altres persones. Quan jo el vaig conèixer sempre duia a la butxaca algun manifest o altre per fer signar a la ciutadania en protesta per les darreres malifetes feixistes. Però el més curiós és que aconseguia que els firmessin, inclús persones ben allunyades del seu comunisme conspicu.La seva trajectòria professional sempre va estar al servei dels oprimits, ja ho fossin des de la perspectiva econòmica, social o racial.

En la seva darrera etapa professional, quan ja havia de deixar l’activitat forense, va ajudar enormement el Col·legi de l’Advocacia organitzant i assistint el torn d’ofici.I quan va deixar del tot la seva activitat com a advocat, va continuar participant en la vida ciutadana acudint a tota manifestació que es convoqués en defensa de les llibertats i dels drets humans. Però no de manera genèrica. L’Àlex, com a bon advocat, era conscient que la llibertat i el dret es defensen en cada cas concret.I per això ens ha fet una darrera demostració d’aquest tarannà.

La seva militància pel dret a una mort digna ha culminat per l’exercici efectiu del dret que ja tenim a l’eutanàsia, quan considerem que la vida que ens espera no val la pena de ser viscuda.Et trobarem a faltar, Àlex. Però et tindrem ben present.