Acord per la llengua a l'escola

Els grups parlamentaris del PSC, ERC, JxCat i En Comú Podem al Parlament de Catalunya hem presentat conjuntament la Proposició de Llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials a l’ensenyament no universitari. Les disposicions que conté tenen com a objectiu consolidar la llengua catalana com a centre de gravetat del sistema educatiu de Catalunya, modular la utilització de la llengua castellana en l’ensenyament i garantir l’aprenentatge i l’ús curricular i educatiu de l’aranès per tal que l’alumnat assoleixi el ple domini de les llengües oficials al final de l’educació obligatòria. La primera Llei de la llengua, la Llei 7/1983, de normalització lingüística, té gairebé 40 anys i ha complert diversos objectius, principalment que la població escolaritzada domini el català i el castellà.

Ara bé, l’ús social del català no ha avançat de la mateixa manera. Es veu afectat, entre altres qüestions, per canvis generals i estructurals com la globalització, la població nouvinguda, la digitalització, la tensió política o la judicialització, que interfereixen més intensament llengües mitjanes com el català. Aquestes qüestions es posen dins de les aules i, per tant, impliquen directament com es gestionen les llengües dins del sistema educatiu: unes aules que, com la societat, són multilingües i heteroglòssiques.Entenem que calia una modificació normativa de les llengües en el sistema educatiu de Catalunya que recollís la realitat existent en els centres educatius i que atengués també la jurisprudència en aquesta matèria.

De fet, calia haver reaccionat abans, actualitzant el marc legal per consolidar el model d’escola catalana. La Llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials a l’ensenyament no universitari continuarà garantint el model d’escola catalana i donarà cobertura als centres educatius per part del Departament d’Educació. Els centres educatius fan possible que l’alumnat assoleixi la competència lingüística plena en les llengües oficials al finalitzar l’ensenyament obligatori.

Aquest és el model d’escola catalana, un model de resultat.La Llei estableix els mecanismes per determinar la presència de les llengües oficials en el currículum educatiu i en els projectes lingüístics de centre sobre la base de la flexibilitat, perquè l’ús de les llengües en l’ensenyament pugui modular solucions diferenciades d’acord amb els objectius d’aprenentatge, el context sociolingüístic, els objectius de normalització lingüística i els nivells de coneixements lingüístics acreditats amb instruments de control i avaluació.Una de les metàfores més conegudes de Wittgenstein per interpretar l’activitat lingüística és la de la ciutat vella. El llenguatge, diu el filòsof, es pot considerar una ciutat vella, un laberint de petits carrers i places, de cases noves i velles, d’edificis de diferents èpoques, tot envoltat per una multitud de nous barris de carrers rectes i cases uniformes. A aquesta ciutat vella, a aquestes ciutats velles que són les llengües oficials en l’ensenyament, els hem hagut de redactar un nou Pla Urbanístic per regular i garantir el seu futur, per preservar-ne la unitat i la convivència.

El model d’escola catalana, basat en la no segregació per raó de llengua, és el nostre patrimoni, el que dona eines lingüístiques a l’alumnat per poder exercir els seus drets lingüístics, el que treballa per la igualtat d’oportunitats, el que ens cohesiona socialment. Per això no podem aixecar murs lingüístics, per això no podem construir trinxeres. Els quatre grups parlamentaris hem impulsat aquesta actualització legal a través d’un pacte transversal i consensuat: les qüestions fonamentals com la llengua requereixen respostes conjuntes, mirada àmplia, responsabilitat i acció.Els únics salvadors de les llengües són els seus parlants, humilment hem de posar condicions favorables per poder guanyar el futur.