Posem-nos a treballar, reactivem la nostra economia

El comerç i l’hostaleria són dos grans motors de l’economia que representen del 20% del PIB de la nostra ciutat. El govern municipal no té plans per rellançar aquests sectors, que necessiten recuperar-se plenament dels estralls de la pandèmia, tant des del punt de vista del seu creixement i de la generació de riquesa com per l’evolució dels models de negoci, en funció de les demandes dels consumidors i de les veïnes i dels veïns. L’oferta dels restaurants, de les botigues, de les cafeteries i dels espais que fomenten el turisme rural i la gastronomia com Raimat Natura i la Granja Pifarré actuen com un tot i com a engranatges perquè la nostra ciutat giri i creï entorns per a la seva promoció i el seu gaudi.

La nostra ciutat s’entén també per la seva oferta d’oci i de lleure per a les lleidatanes i lleidatans i també per a les persones que procedeixen d’una gran àrea d’influència formada per tota la demarcació de Lleida i per la Franja. El Valor Afegit Brut (VAB) del comerç –un indicador molt similar al del PIB– a Lleida és de 651,3 milions d’euros, la qual cosa la situa entre el Top-ten de les primeres ciutats de Catalunya, mentre que el de la Restauració és de 302,4 milions d’euros –la tercera ciutat catalana amb l’indicador més alt. Ara bé, és difícil que puguin promocionar-se amb un govern municipal de la Paeria que no tira endavant propostes ni iniciatives que podrien ser directes, amb ajudes als mateixos sectors, com tampoc d’indirectes, com per exemple reclamar al Govern de la Generalitat millorar les comunicacions a través d’un Pla de Rodalies que faciliti els desplaçaments amb horaris i freqüències competitius.

Tampoc sentim a parlar de les col·laboracions amb els taxistes, de la promoció d’esdeveniments i de convencions per afavorir l’arribada de visitants que poden fer despesa a la ciutat, de la neteja i de la preservació de l’espai públic per fer de Lleida una ciutat atractiva i despertar les ganes de passejar-s’hi, del reforç de la seguretat i d’un pla per al civisme per afavorir les actituds respectuoses ni de la promoció pel patrimoni. Precisament, aquesta setmana ens hem reunit amb la Federació d’Hostaleria de Lleida i amb la Confederació d’Organitzacions Empresarials del Treball (COELL) per avançar en mesures que reforcin l’atractiu i la competitivitat dels sectors econòmics de Lleida. Un pas molt necessari és posar sobre la taula plans per a la bona convivència i la conciliació entre els sectors econòmics de la ciutat amb les veïnes i els veïns en qüestions relacionades amb el soroll i la qualitat acústica.

Cal avançar en propostes per tal que l’èxit dels locals d’oci sigui compatible amb el descans veïnal, a través, per exemple, de l’aïllament tant dels espais interiors com de les terrasses, mesures en les quals ja s’han anat fent passos en aquest sentit. També és cabdal acompanyar les iniciatives de promoció de la restauració i del comerç amb un pla de mobilitat que faciliti els accessos a peu, amb autobús o amb bicicleta i reguli l’ocupació de la via pública.Per créixer econòmicament i perquè les activitats agafin una inèrcia positiva, la ciutat de Lleida ha de comptar amb un rumb clar en les polítiques que dissenyen el seu present més immediat i tenint en compte el futur. La improvisació amb què ha actuat durant tres anys el govern municipal d’ERC i Junts no permet dibuixar cap línia clara sobre els passos que ha de fer la nostra ciutat.

M’estimo una Lleida dinàmica, alegre, empàtica, amb iniciatives que aporten oportunitats i esperança. Ens ho mereixem.