Rosten el menjar i el paisatge de tot

Els ben asseguro que estava embastant un article amb la finalitat de donar l’enhorabona al Govern pel canvi de nom de l’Agenda urbana per Agenda dels pobles i ciutats de Catalunya, però he hagut de posposar escriure sobre les oportunitats de futur per a tothom per centrar-me en una problemàtica real que ben segur que, si no la podem resoldre, no hi haurà futur per a ningú. No vull amagar-los que la recent manifestació per la plaga de conills a la C-14 em va cridar l’atenció per la quantitat de tractors presents, una vuitantena, i vaig demanar si era possible una trobada amb els pagesos per conèixer de primera mà la problemàtica de la superpoblació de conills al territori. Avui ens n’hem trobat una bona colla a les piscines de Nalec i m’he submergit en una realitat del primer sector crua i desesperant.Certament, les pèrdues als camps per aquests rosegadors són un problema creixent i no resolt de ja fa molt de temps.

Avui, la majoria dels pagesos afirmen amb rotunditat que aviat ja no hi haurà solució. Un dels assistents m’ha demanat com ho resoldria jo mateixa si a casa tingués una rata, i és clar que la meva resposta ha estat òbvia. M’ha etzibat llavors un fi de la reunió, perquè amb la caça i les gàbies no n’hi ha prou: calen solucions valentes que restableixin l’equilibri i respectin la biodiversitat.La plaga de conills i els danys que provoquen als conreus afecten ja moltes comarques i les nombroses pèrdues en cada explotació les suporta íntegrament el pagès.

Els pagesos demanen resoldre aquesta qüestió de forma immediata amb un pla de xoc i accions sostingudes en el temps. Jo encara aniria molt més enllà de quantificar-ne les pèrdues econòmiques, ja que els rosegadors, a més de buidar el rebost de Catalunya, també ens roseguen el paisatge, minant els fonaments dels marges, amb kilòmetres i kilòmetres de galeries subterrànies.I és així, els conills roseguen el nostre menjar i també roseguen el paisatge agrícola que històricament s’estructura amb marges de diferents tipologies i d’alt valor ecològic. Els marges són valuosos per a la biodiversitat i el paisatge, i els conills en roseguen els fonaments amb una intel·ligència gairebé bèl·lica.La superpoblació de conills rosta i rosta, es multiplica exponencialment i rosta el nostre menjar i el nostre paisatge, rosta la butxaca dels pagesos i la paciència d’un sector sempre disposat i alhora molt castigat i també ens rosta el mandat de la flamant Agenda de pobles i ciutats de Catalunya!