Silvicultura, l'assignatura pendent

Sota l’imaginari cosmopolita, en relació amb el fet de plantar un arbre per preservar la natura i contribuir així a certa descarbonització, em colpeja una dada del Dr. en Ciències Ambientals Martí Boada: “Cada dia neixen a Catalunya prop de 100.000 arbres.” L’abandó dels espais agraris i de la ramaderia extensiva fan que avui Catalunya sigui un 64% forestal, amb boscos vells i no gestionats. El conjunt de la UE està al voltant del 45% de massa forestal.

Els compromisos assolits pels seus països membres van tots encarats a canviar el model energètic i cap a la descarbonització. Els oceans i les masses arbrades són els grans productors d’oxigen, però tot s’accelera cap a una catàstrofe climàtica. L’augment de dies amb altes temperatures, amb l’extrema sequedat conseqüent, i els fenòmens meteorològics adversos ens situen davant dels incendis de cinquena generació, o “megafocs”, que només es poden preveure meteorològicament i actuar segons com bufa el vent.

Una amenaça no només per al patrimoni natural sinó també per als interessos econòmics.Fa dues setmanes, al 8è Congrés Forestal Espanyol celebrat a Lleida, deia el cap dels GRAF, Marc Castellnou: “S’ha acabat l’època de l’extinció i comença la de la prevenció-” El mateix que postulava, ja fa uns anys, l’activista agrari Jordi Peix: “Els incendis s’apaguen a l’hivern.”La silvicultura o la gestió forestal en són la solució. Des de la Diputació estem executant projectes per fomentar, per exemple, l’aprofitament energètic de la biomassa de proximitat a les comarques del Pirineu, instal·lant un total de 16 calderes de biomassa en edificis públics i posant en funcionament tres centres logístics que facilitin la gestió d’aquest recurs local. Però som només al principi i som conscients de les múltiples oportunitats que representa, per al territori i la seva població, una gestió forestal sostenible.

Per això treballem amb el Centre de Ciència i Tecnologia de Catalunya, de la Universitat de Lleida i de la Generalitat en el desenvolupament de la bioeconomia forestal. A través de projectes compartits amb aquestes entitats estem fomentant itineraris productius al voltant de la tòfona o les plantes aromàtiques i medicinals, experimentant en la introducció de nous cultius en altura, quantificant, caracteritzant i valoritzant els diferents serveis ecosistèmics dels nostres boscos. Encara més, incentivant usos d’alt valor afegit per a la fusta del Pirineu, com la fabricació de contralaminat per a la seva utilització en sistemes de construcció sostenibles, fusta contralaminada (CLT) de boscos lleidatans, en lloc d’importar-la dels països nòrdics, la indústria d’envasos reciclables, biomaterials, bioproductes, biodièsel.

amb noves maquinàries d’extracció de fusta per a grans pendents. Els boscos pirinencs lleidatans, a diferència dels barcelonins o gironins, són majoritàriament públics i, per tant, una oportunitat també per als ajuntaments i consells per crear llocs de treball que atreguin nova mà d’obra. Una oportunitat tant per a nous centres de formació i captació professional com per a empreses transformadores i consumidores.

També els boscos del Prepirineu i del sud de Lleida, amb altíssim risc d’incendis i on els pendents no són tan forts, poden ser una oportunitat per a les associacions de propietaris forestals.Entre tots tenim molta feina a fer per minimitzar el risc d’incendis. I, si la fem bé, entendrem que l’últim que hem de fer amb la fusta és cremar-la com a combustible.