Intel·ligència artificial que no pensa

Fa uns dies s’ha viralitzat una “notícia” que assenyala que un dels enginyers de Google hauria estat acomiadat per revelar certs detalls del funcionament d’un dispositiu específic que interactua amb humans mitjançant intel·ligència artificial. Res d’un altre món. “Independentment de l’impacte mediàtic que va causar la declaració de l’enginyer Blake Lemoine en afirmar que el seu Model de llenguatge per a aplicacions de diàleg (LaMDA) ha expressat experimentar certs sentiments o que se sent feliç o trist de vegades”, és important que aclarim una mica el núvol que envolta aquesta suposada controvèrsia.

Alan M. Turing (1912-1954), el pare de la computació i la informàtica, i probablement el responsable de l’existència del que avui fem servir bàsicament per a gairebé tot a la nostra quotidianitat, l’internet, va postular la possibilitat que una màquina pugui arribar a pensar. L’any 1947 Turing va plantejar la pregunta al National Physical Laboratory i posteriorment el 1950 en un article titulat Màquines ordinadors i intel·ligència va donar la puntada de peu per a la investigació concreta de la intel·ligència artificial, sostenint que una màquina “pensa” si el seu interlocutor humà, al comunicar-se per escrit amb ella, no és capaç de distingir-la dels altres interlocutors (vegeu Test de Turing).

Ara bé, endinsant-nos en l’àmbit de la filosofia per poder comprendre aquest fenomen, és immediata la pregunta: què entenem per pensar? És impossible respondre aquesta pregunta en un article d’opinió, però intentem fer alguns esbossos. La veritat és que, com deia René Descartes, pensem perquè existim, i sabem que existim perquè pensem, i dubto seriosament que entre milers d’alternatives de resposta d’una Alexa trobem una mica de pensament complex. Els qui disposin de qualsevol dispositiu amb IA, si us plau, preguntin-li què és la bellesa? Escoltaran moltíssimes definicions però no els dirà mai què en pensa, ni farà l’esforç d’intentar definir-la pel seu compte.

No és fundat el temor pel permanent i creixent avenç tecnològic de la IA. La ciència-ficció ens ha bombardejat durant anys mitjançant exquisides metàfores amb advertiments que indiquen que algun dia la màquina prendrà el nostre lloc. El problema és que ja ho va prendre, i no per compte propi, sinó perquè abarateix costos de manera significativa en qualsevol àmbit productiu.

La gravetat de l’assumpte no passa per la possibilitat d’un govern federal a càrrec d’un robot pensant, sinó per l’ús i el lloc que li donem, però per sobre de totes les coses, el perill més gran és que pensem que un dispositiu que fa alguna cosa semblant a pensar pugui imitar-nos, quan el que en el fons fa és treure’ns milers de fonts laborals diàriament: Mr. Machine no té fills, no té parella, no ha de pagar comptes, no emmalalteix (es trenca (però generalment sempre té solució mecànica), no està afiliat a sindicats, no es queixa, no necessita descansar, no té brots psicòtics ni demana dies per dol per la pèrdua de cap familiar. En poques paraules, no s’angoixa perquè no pensa mai en la seva finitud ni en el que pot fer en el temps que li queda (no pensa).

En fi, el problema no és la cosa, és el que nosaltres li permetem fer per nosaltres i en lloc nostre. El que ens ha d’inquietar no és el potencial que té un processador de raonaments, sinó els usos concrets que se’ls vol donar: un xip inserit al cervell d’una persona per aconseguir que s’aprimi podria donar-nos l’indici per comprendre que s’està intentant substituir el poder de voluntat per la comoditat que produeix que un xoc electromagnètic a les nostres neurones impedeixi alguna cosa que nosaltres mateixos podríem impedir. Lluny de témer el potencial de la IA, temem més aviat les aplicacions concretes que es volen aconseguir en nosaltres, per nosaltres i en detriment nostre.

I no ho oblidin, estimats amics, és més perillosa la màquina que pot pensar i decideix no fer-ho que aquella a la qual per més que li instal·lin deu mil milions d’opcions de resolució de problemes no ho pot fer encara que volgués (cosa que tampoc pot ja que el programari de la voluntat i la llibertat de decisió per a maquinetes encara no ha estat creat).