COLABORACIÓN
Havíem guanyat l'Estat
Poc s’imaginava l’Esther Tusquets que les seves memòries recollides a Havíem guanyat la guerra (2007) en referència a vencedors i vençuts de l’etapa franquista ara em ressonen amb un sentiment agredolç que visc just a les portes de celebrar cinc anys de l’u d’octubre. Aquell dia vam guanyar l’Estat i avui podem afirmar que la conspiració contra Catalunya i la miserable repressió dels vençuts seguiran per sempre més en el nostre camí cap a la independència i ho faran d’una forma absolutament implacable. Ara i abans, tot comença i acaba sempre igual, amb operacions d’Estat al darrere.
Això ho puc afirmar, sense que en tinguem cap mena dubte, si per exemple us anomeno “benvolguts espiats i espiades”. Ja ens entenem, oi? Tampoc puc oblidar-me de com l’Estat resta incrustat en moltes més conxorxes, com la mal anomenada “conspiració interna”. Aquesta és l’última versió repressiva dirigida per animar certes dinàmiques de safareig amb la intenció de fer mal als individus i mantenir el malestar polític entre independentistes.
I el problema derivat és que aquests fets ens aboquen a tota la ciutadania cap a una desafecció política generalitzada. Això, al meu entendre, és molt més que greu, perquè estronca clarament amb la necessària unitat de l’independentisme en la lluita contra el nostre adversari real. No caiguem al seu parany per despistar-nos!Per aquesta raó, cal revertir certes dinàmiques tendencioses i regressives ben actives i tornar a la idea que la política és també una manera de fer pedagogia i que de nou ens cal a tots i totes treballar en la bona direcció per restablir l’esperit ciutadà, com a mínim, a un punt de consens –o uns cinc anys enrere–.
Però per fer això, ens calen dues condicions òbvies: la fortalesa per aguantar el conflicte i comprendre que les dinàmiques de desprestigi dels partits polítics no ajuden, i és per això que entre tots, hem d’intentar no desanimar més a la gent. Personalment, mantinc la meva tossuda voluntat de continuar lluitant al costat dels que volem la llibertat i una major justícia per a Catalunya i ho faig des del meu vessant polític, des del qual primo la transversalitat ideològica i puc representar el corrent socialdemòcrata.