Per què no es troben metges de família

En resposta a les motivadores paraules del Dr. Piñol publicades a l’article del diari SEGRE Es busquen metges de família, on diu que «en els últims anys els mateixos metges de família han donat una mala imatge de la seva especialitat afirmant que “tot és un desastre i que estan cremats”», com a delegats i delegades sindicals de Metges de Catalunya (MC) de Lleida i membres de la Junta de Personal de Primària ICS, volem expressar la nostra indignació i fer cinc cèntims a la població de la situació real en què treballem dia a dia. És cert que patim burnout o, com diria el Dr.

Piñol, “estem cremats” per diversos motius:- Per la manca de professionals estructurals que patim de manera crònica i que cap gestor ha resolt malgrat les nostres advertències constants des de fa anys.- Per la manca de substitucions dels professionals absents als centres per diferents motius –com per exemple les baixes–, un fet que genera l’autocobertura (és a dir, fer la nostra feina i la dels que no hi són).- Per les agendes sobresaturades i no disposar del temps necessari per treballar amb seguretat, tant per al pacient com per al professional.- Per passar gran part de la jornada laboral fent tasques administratives que no ens aporten res com a metges i metgesses de família i no ens permeten fer tasques que sí que formen part de la nostra especialitat, com la medicina comunitària.- Per la impossibilitat de fer formació, recerca i/o docència llevat que ho fem en el nostre temps de lleure.- Per tenir uns torns de treball incompatibles amb la conciliació de la vida familiar i personal.- Per haver d’assumir cada cop més cartera de serveis sense que s’augmenti el nombre de professionals a les plantilles.- Per viure la frustració de les visites rebutjades dels especialistes, menystenint el criteri de la nostra especialitat com a metges de família i sense tenir en compte la salut dels pacients.- Per ser espectadors del canvi que pateix l’atenció primària de forma vertiginosa i que ens aboca a una evolució de l’atenció sanitària que ja ha començat, amb rols i responsabilitats diferents, en què el metge acabarà sent un luxe al qual no tothom podrà accedir quan vulgui i que la població encara desconeix. Estem davant de la medicina del futur: una atenció primària pública sense metges i metgesses.Aquesta realitat és la que veuen els nostres estudiants (futurs residents), la qual els fa no triar aquesta especialitat i encara menys fer-la al nostre territori.Per tot això, Dr. Piñol, dubtem que aquestes paraules tan encoratjadores que ens heu dedicat siguin el reclam ideal per captar nous professionals a les nostres contrades.

Tanmateix, el convidem a posar-se la bata i el fonendoscopi i passar consulta al nostre costat perquè vegi que realment tot és un desastre i que estem cremadíssims, però que gràcies a la nostra paciència, consciència, responsabilitat i professionalitat el sistema sanitari encara es manté viu, ferit de mort, però viu. Fins quan podrem aguantar sense posar en risc la salut de la població i dels professionals? Això està a les seves mans.