CIUTAT D?IDEALS
El dret a l’alimentació en temps d’inflació
La cistella de la compra ha augmentat més del 10%, i posa encara més difícil la garantia d’un dret menystingut, el d’una alimentació adequada. Si ja la població vulnerable ha tingut en els darrers anys seriosos problemes per poder gaudir d’una alimentació nutritivament sana –amb una correlació diàfana entre malnutrició i pobresa–, l’augment de preus només fa que agreujar la situació. El que sorprèn és la manca de decisions polítiques per tal de fer possible l’exercici del dret a l’alimentació.
Una inflació persistent hauria d’anar acompanyada de beneficis fiscals per als aliments més bàsics i saludables. Justícia Alimentària, en aquesta línia, va proposar una exempció de l’IVA alimentari fa uns mesos, sense gaire fortuna. No obstant això, tota crisi obre noves finestres, i aquesta no n’és una excepció.
Estudis americans demostren com els farmers markets (mercats de venda directa per part dels productors), sempre considerats més cars, agreugen menys la crisi de preus atès que el seu producte no viatja tant ni requereix laboriosos processos de transformació. De fet, es calcula que un aliment de la gran distribució recorre, de mitjana, 6.000 km abans d’arribar al plat. Evidentment, els supermercats, a part de no oferir en la majoria dels casos una alimentació tan saludable i de qualitat, estan patint molt més la crisi oferint uns preus prohibitius.
Per tant, a banda de subvencionar l’alimentació bàsica i saludable, les administracions haurien de vetllar per facilitar la venda directa dels productors del territori, generant així més riquesa a les nostres comarques, reduint l’impacte mediambiental de l’alimentació i possibilitant una bona nutrició a gran part de la població amb uns preus que poden ser més ajustats. El projecte del mercat de productors de Balàfia va en la bona direcció.