Lleida: una ciutat en decadència socioambiental

Immersos en la major crisi climàtica i ambiental de la història i que, més enllà d’ideologies o conviccions, afecta tothom, no s’entén que la ciutat de Lleida sigui un exemple de manca de sentit comú i inacció enfront del canvi climàtic. Lleida, en estar ubicada en plena depressió de l’Ebre, se situa al centre de la diana en el moment de patir els efectes provocats pel canvi climàtic: augment de les temperatures i contaminació atmosfèrica per estar aïllada de les brises de la costa a l’estiu i afectada pels resultats de les inversions tèrmiques a l’hivern.Pensem que les actuacions municipals davant d’aquests temes es mouen entre la poca traça política i la incompetència, i en posarem alguns exemples:–La rotonda del cementiri a l’antiga N-II i els espais verds de l’accés al polígon industrial Camí dels Frares consumeixen més de 10.000 metres cúbics anuals d’aigua de boca. La resta de rotondes en la mateixa via no tenen gespa.

Resulta inacceptable que, malgrat no complir cap funció vital, es malversin milions de litres d’aigua potable, ja que és, com tots sabem, un recurs escàs al qual moltes persones no tenen accés.–Ampliar dos carrils més per sentit, per a la circulació de vehicles, l’avinguda Rovira Roure, a partir de l’Arnau, per satisfer l’Esclat per a la construcció d’un nou macro mercat i d’aquesta manera beneficiar l’interès privat i especulatiu enfront de l’interès general. La construcció de dos carrils més tindrà conseqüències dràstiques per a la qualitat de vida de la ciutadania, reduirà l’espai públic de la zona verda i intensificarà el trànsit, la qual cosa farà que augmenti substancialment la contaminació amb la promoció del transport privat, que podria suplir-se millorant el transport públic a la zona.–Lleida no té estació d’autobusos. A l’abril d’aquest any, l’ajuntament recuperava de la concessionària l’estació d’autobusos, construïda als anys 50 del segle passat.

No s’entén que tinguem ara un baixador i no una estació, sense serveis d’informació, vàters o expenedor de bitllets mentre esperem la nova estació, prova evident de la poca planificació i baixa eficàcia de l’ajuntament pel que fa a la promoció del transport públic.–A la ciutat de Lleida, uns 2.000 arbres han desaparegut per causes diverses. Manquen, doncs, espais d’ombra i, mentre es llença l’aigua a la gespa, la major part de l’arbrat que queda no rep reg de suport. –La reducció dels residus tampoc sembla ser prioritària per a l’ajuntament.

Mentre la majoria de pobles del Segrià fan el porta a porta, Lleida està a la cua d’aquest servei, malgrat tractar-se d’un problema ambiental greu.–Lleida posseeix la major colònia de cigonyes en edificis de Catalunya a l’antiga Sempa, a Pardinyes, en un lloc tranquil que el barri estima. Tot i ser un dels majors atractius ambientals de Lleida i tractar-se d’una espècie protegida, la Paeria projecta enderrocar dos edificis del complex on es troben 20 nius de cigonyes per a construir-hi un alberg, sense tenir en compte que existeixen moltes possibilitats de parcel·les alternatives.En resum, no s’entén que, a hores d’ara, tinguem una Paeria a Lleida que viu d’esquena a les necessitats socioambientals i a la realitat actual de la ciutat de Lleida, que es, malauradament, cada dia menys saludable.