L’Administració General de l’Estat a Lleida

Les xifres són molt eloqüents i parlen per elles mateixes. El 2007 hi havia 730 funcionaris de l’Administració General de l’Estat a tota la província, passant a 421 funcionaris el 2019. Tot indica que ja s’ha baixat, actualment, dels 400 funcionaris.

Pel que fa al personal laboral, la baixada és igual de catastròfica: dels 150 laborals el 2015, hem passat als 119 el 2019. Actualment la xifra ja ha baixat dels 100 laborals. És evident la fallida de la gestió dels recursos humans en aquesta administració.

La falta de previsió ha obligat molts centres a continuar fent el mateix amb moltíssims menys efectius. I si els efectius no arriben, s’externalitzen serveis, molt més cars i més deficients per al contribuent. Com sempre, aquestes externalitzacions engreixen les nòmines dels de sempre a costa de llocs de treball precaris i mal remunerats.

No deixa de ser una ironia que tot això sigui possible amb un govern que es diu progressista i d’esquerres.Són molts els exemples del descontrol monumental; només en citaré alguns. La diferència entre la relació de llocs de treball i els llocs ocupats realment als centres de l’INSS és superior al 25%. En aquests mateixos centres ni un sol treballador va optar, des de fora, a aquests llocs de treball a l’últim concurs de trasllats.

L’oficina de MUFACE ha d’atendre més de 12.000 mutualistes amb només dos funcionaris. Des de fa molt de temps l’oficina de FOGASA no té lletrat, però l’hauria de tenir. La relació de llocs de treball de Comissaria preveu 28 treballadors, però actualment en són 10.

Aquest dèficit inacceptable se soluciona derivant policies a tasques administratives. La manca d’efectius al SEPE és extrema, la plantilla està molt envellida i els locals no suportarien en matèria de prevenció de riscos ni el més mínim examen. Ara, que hi ha tantes tempestes vespertines, us convido a contemplar l’espectacle de goteres i galledes recollint aigua perquè els expedients i les instal·lacions d’Estrangeria no es vegin, encara més, afectats.

Està molt de moda això de fixar població en zones rurals: a l’AGBS de Talarn, que en un altre temps superava els 100 treballadors laborals, avui en treballen menys de quaranta, externalitzant serveis, reassignant efectius i facilitant la marxa als concursos de trasllats. Per acabar, una llista de centres, a punt de l’extinció, amb 3 o menys treballadors: MUFACE, ISFAS, Defensa, FOGASA, CHE funcionaris, oficina del SEPE de Tremp, oficina del SEPE de Balaguer, oficina del SEPE de Vielha, oficina del SEPE de Seu d’Urgell, CAISS de Balaguer, CAISS de Tàrrega, CAISS de Seu d’Urgell, CAISS de Tremp, etc. Els casos són molts i, sense estendre’m més, no voldria passar per alt el desmantellament vergonyós i inacceptable de Trànsit, de l’INE, la Inspecció de Treball o la Tresoreria General de la Seguretat Social (la situació de l’oficina de Balaguer és particularment dolorosa).Ens crida l’atenció que davant d’aquesta situació caòtica i sense rumb definit i amb arguments tan contundents com els explicats, el subdelegat senyor José Crespín donés la resposta següent, referint-se a la manca de personal: “No s’ha suprimit cap plaça a Lleida, només no s’han cobert.” La resposta demostra quatre evidències.

La primera, que hi ha tantes vacants sense cobrir a l’Administració General de l’Estat, que els funcionaris de nou accés ni tan sols han de venir a cobrir totes aquestes vacants a Lleida. La segona, Lleida no és atractiva per als funcionaris d’aquesta administració. La tercera, els sous d’aquesta administració estan clarament per sota dels sous d’altres administracions i, per tant, ningú a Lleida no es planteja preparar oposicions a l’Administració de l’Estat.

I la quarta, el cap visible d’aquesta administració, no ha fet res per corregir aquest desmantellament.Hi ha respostes a aquesta problemàtica? Des de CSIF LLEIDA, de manera repetida, n’hem apuntat dues. La primera, creació de borses de treball per cobrir aquests llocs vacants. Hi ha moltes administracions amb borses de treball en funcionament, encara que els seus problemes de personal són molt lluny de ser els de l’Administració General de l’Estat.

La segona, creació d’un complement especial per als treballadors de l’Administració General de l’Estat a Catalunya, tenint en compte el nivell de vida en aquesta comunitat i l’atenció al públic en dos idiomes (tres en alguns centres, en els casos de l’aranès). Això no és nou, questa mateixa administració ja inclou diferències salarials per a alguns territoris.Hi ha raons sobrades per reivindicar solucions urgents per a aquesta administració a Lleida en particular i a Catalunya en general. Un motiu més per a la gran manifestació que CSIF ha organitzat el 24 de setembre a Madrid.

Amb total seguretat molts lleidatans i lleidatans s’hi sumaran. Els lleidatans ens mereixem els millors serveis possibles dels empleats públics de l’Administració General de l’Estat i no aquest desmantellament vergonyós d’uns serveis a què tenim dret.