#Lasequeradel22

L’embassament de Rialb amb un 8% d’aigua és la metàfora de com està avui també l’estancament polític a Catalunya: sota mínims. Malauradament, l’estima dels ciutadans cap als polítics també escasseja i, per aquesta raó, som a la bassa. Aquesta sequera coincideix amb l’inici del curs polític que al setembre sempre arranca amb la Diada Nacional de Catalunya, i enguany reprèn temàtica, altre cop, amb la necessària unitat de tots els partits.

Però de debò ens mullem prou per aconseguir-la? Considero que aquell miratge inicial del 52% de vots obtinguts pels partits independentistes al Parlament actualment resulta qüestionat, desmembrat i eixut.Si analitzem la causa d’aquesta escassetat podria ser deguda que nosaltres, els independentistes, tenim aquesta manera de fer tant “catalana” que no reflectim realment la situació en què ens trobem i ens ennueguem creient-nos els propis missatges que fèiem per animar la ciutadania. Aquesta manera de fer comporta una actitud que només determina una minoria extraconvençuda, però provoca la desafecció de la resta. Considero que hem d’evitar aquesta escissió.D’altra banda, la desmobilització ciutadana que patim no vol dir falta de conviccions, les persones independentistes hi són, el que tenim és una manca total de capacitat per mobilitzar-les.

La política simbòlica està bé només com a resistència però ens calen instruments reals i això significa una bona acció dels partits, no del Govern.Mal em fa dir-ho, però hi ha polítics que només recorden els ciutadans quan trona, com amb Santa Bàrbara, o, el que és el mateix, quan venen eleccions. Amb el temps ja llunyà i amb el record de la campanya del 14 de febrer del 2021, he après que ens toca fer realitat tot l’anunciat en campanya per guanyar les eleccions, els governs i el poder. Així que és hora de complir i emplenar els embassaments amb accions reals.Així que, ara com ara, el gran problema al qual ens hem d’enfrontar en aquest moment les persones que ens dediquem a la política és la desconfiança de la ciutadania amb els partits.

Alhora, són els partits polítics els que han d’enfortir la seva connexió amb la base social del país i ho remarco així, al final d’aquest article, perquè ho crec fermament, com també crec que aquesta no és una acció de govern, encara que alguns ho vulguin encarar cap aquí. És hora de gestionar bé, fer feina conjunta i superar aquesta sequera.