Acord

En música, un acord menor és un acord amb una nota fonamental. Paral·lelament, a la vida els acords mai són menors però sí fonamentals per créixer i avançar. Fa un temps, a instància del meu fill, vam acordar que no ens cridaríem, almenys que deixaríem de fer-ho, però, en el meu cas, aquest acord en especial em resulta difícil de complir, potser perquè soc una persona molt visceral i sempre hi ha allò prou rellevant –com són les notes, els deures, l’hora d’arribar o la de sortir– que em treu de polleguera.

Per aquest motiu, l’estratègia del meu fill, al veure que jo encara l’escridassava i, per tant, no complia la meva paraula, va ser de revisar l’acord al qual vàrem arribar. Malauradament, en un desesperat intent de complir la paraula, donada la meva resposta, vaig cometre un altre greu error perquè, com a mare, vaig voler demostrar més autoritat, i demostrar-la amb un càstig –disculpeu-me, però soc hereva sociocultural d’una tradició en la qual els càstigs eren el pa de cada dia–, la qual cosa no va fer més que empitjorar la nostra relació. Encara que mare i fill estem, per naturalesa, condemnats a entendre’ns i el nostre vincle afectiu és fort, vaig trencar l’acord dels crits cridant.

Sortosament, el meu fill va ficar-hi cap i em va enviar al racó de pensar, per clarificar-me!Aquest exemple anecdòtic de convivència familiar il·lustra el fet que sempre que dues parts tenen un llistat de greuges hom es troba en aquesta disjuntiva de voler mantenir allò tan intangible que un dia va unir ambdues parts, com per exemple el compliment d’un acord. I és que les persones podem acordar que amb objectius comuns ens conjurem junts per fer-los possibles, encara que sigui amb estratègies distintes, però amb fites i objectius clars que repercuteixen positivament. Arribats en aquest punt, observant la situació del nostre país, entenem que és complex trencar un acord, faltar a la paraula donada, però tampoc és gens fàcil entendre el motiu, perquè quan arriba el desacord, no es produeix un trencament, que resultaria obvi.

Trist és patir tant de crits i soroll, però em quedo amb el rerefons: amb l’acord, gens menor i molt fonamental, que un cop ens va fer arribar a entendre’ns per avançar. I també amb el convenciment honest que el més important per a Catalunya és sempre preservar el missatge i no cridar!