Pessimisme o optimisme

Emergència climàtica, guerra a Ucraïna i a tants altres llocs, Trump que es torna a presentar, Xi que guanya més poder que Mao, tecnologia que permet una capacitat de control mai vista, dones i joves morts a Iran per defensar la llibertat, moviments migratoris, morts a la Mediterrània i un etcètera molt nombrós de fets que estan ocorrent al món i que no conviden a l’optimisme, sinó tot al contrari. Així, una munió molt important dels joves del nostre país i entorn cultural viuen sota aquest estat d’ànim i es queixen que els que tenim joventut acumulada els hem deixat un món desastrós. Viuen en uns referents culturals que podríem etiquetar de pessimistes.  A més, les bombolles de les xarxes permeten alimentar aquestes creences i percepcions, ja que, en lloc de trobar arguments que facin pensar, ens instal·len en una reafirmació acrítica.

La colonització de la digitalització de les nostres vides és dolenta, no per digitalització, sinó per colonització. Busquem i trobem informació en els mitjans digitals. Només en aquests mitjans.

Això vol dir colonització. Ja no hi recerca d’informació en el paper, en els sistemes analògics. No es tracta de rebutjar els mitjans digitals per la finalitat de recerca d’informació, però sí l’exclusivitat.

Per què? Doncs perquè la informació en format digital no només està sotmesa a les bombolles que apuntava a l’inici d’aquest paràgraf, sinó que ens inviten a la superficialitat en lloc de la profunditat. Un llibre t’obliga a avançar de la mà d’un autor –pretesament docte sobre el que escriu– a un coneixement més profund. El text digital et porta de forma arbòria a saltar d’una informació a una altra sense aprofundir i sense nord.

Hem passat d’una mitjana d’atenció en una informació digital de 12 segons a una mitjana d’atenció de 8 segons. Ja us podeu imaginar que molta profunditat de coneixement no es pot assolir per aquesta via. I menys si aquesta via s’ha convertit en l’exclusiva.

Aquest és el risc de la colonització de la digitalització. Com tota forma de colonització acaba empobrint el medi.De la seqüència d’informació, coneixement i saviesa, ens quedem en exclusiva en la informació. Ben cert que ha augmentat exponencialment la quantitat d’informació a la qual tenim accés, i a més de manera immediata.

Només ens cal treure el mòbil de la butxaca. Això és bo. Però no ho és tant si no som capaços d’avançar més enllà de la informació i fer d’aquesta un coneixement, que fins i tot ens permeti imaginar una saviesa que ens dugui a viure de tal manera que ens puguem imaginar un món en el qual tots aquells fets que encapçalen l’article no siguin la nostra realitat més punyent.Ben cert que la filosofia no té l’exclusiva en promoure el salt de la informació al coneixement ni tampoc d’aquest a la saviesa.

Totes les formes de coneixement –científic, artístic, religiós i altres– són promotores de l’organització de la informació en forma de coneixement, però la filosofia també. Així mateix, la filosofia té un lloc preeminent en la transformació d’aquest coneixement a saviesa, que és condició necessària per esperar un esdevenir més optimista després de superar els núvols negres que ens aboquen al pessimisme.Sempre és pertinent reivindicar la filosofia com a forma de coneixement, però un dia mundial dedicat a aquesta, com el que s’escau avui, en el tercer dijous del mes de novembre de cada any, és un incentiu especial. Davant d’un demà poc encoratjador, la filosofia pot ser una bona eina, i amb fonament, per oferir a les generacions joves per tal que puguin albirar un viure el demà amb saviesa humanitzadora.