COLABORACIÓN
Un país sense territoris de primera i de segona
Catalunya és rural i, en canvi, hi ha lleis que ens afecten que es fan des de despatxos urbanites que no ajuden a fer front als diversos reptes als quals ens enfrontem els diversos municipis rurals: la pèrdua de població, els joves que se’n van fora a estudiar i no tornen, l’envelliment, la baixa taxa de natalitat, la manca d’oportunitats laborals, entrebancs urbanístics, problemes de connexions viàries i digitals, accés a serveis, etc. I també la necessitat d’impulsar l’activitat econòmica i productiva d’aquestes zones, amb especial atenció a la difícil situació actual de la pagesia i la ramaderia. Des dels ajuntaments dels municipis rurals necessitem eines i recursos i, sobretot, una llei marc que ens empari i ens doti d’una discriminació positiva, perquè, a hores d’ara, l’actual llei municipal i de règim local de Catalunya no preveu cap règim específic.
Per aquesta raó, diversos alcaldes i alcaldesses d’arreu del territori reclamem un Estatut del Municipi Rural, per tal que qualsevol llei que s’aprovi hagi de tenir una mirada i una consideració especial envers els municipis amb baixa densitat de població.Com bé deia, la realitat municipal catalana és diversa i presenta diferències significatives segons la densitat de població dels municipis, i aquesta asimetria territorial s’ha de poder notar en les diverses lleis i normatives que afecten l’àmbit local. No podem continuar pensant de manera homogènia i uniforme, sinó que cal que l’administració sigui flexible i també adaptada a la diversitat territorial del nostre país.La llei d’urbanisme, per exemple, no pot ser simètrica per a tot el país, sinó que ha d’incloure models de gestió urbanística específics per als nuclis de baixa densitat de població, perquè, si no, voler-se construir una casa en un terreny de la família, per exemple, implica haver de fer un pla parcial d’una àrea, deixar zones verdes, urbanitzar la zona, etc. Uns costos que no són assequibles per a un veí que es vulgui quedar a viure al seu poble.
Aquestes normatives estan pensades per a les ciutats, on els promotors d’habitatges s’encarreguen de fer aquests tràmits i repercuteixen els costos als habitatges. La mateixa figura d’haver de deixar zones verdes costa d’entendre quan els pobles tenim camps i boscos a tocar del cap del carrer.O podríem parlar dels problemes que les administracions superiors ocasionen als ens locals amb els excessos de burocràcia per a la tramitació dels expedients, com si tots els ajuntaments tinguessin una plantilla àmplia amb diversos perfils tècnics, quan, de fet, en molts casos tan sols tenen un secretari a temps parcial compartit amb altres ajuntaments i un administratiu.El que necessitem són menys traves, més facilitats i més recursos econòmics per als ajuntaments, i confiar més en el bon criteri dels alcaldes i alcaldesses, que som els que estem al peu del canó cada dia i els que més i millor coneixem les necessitats i urgències dels nostres municipis.I també cal deixar de posar traves al sector primari. L’agricultura i la ramaderia ja passen per uns moments prou crítics per qüestionar-los cada dia i posar-los entrebancs.
Des de Junts per Catalunya creiem que el millor que podem fer per al sector és confiar-hi i deixar-lo treballar, perquè els pagesos i ramaders són els primers interessats a cuidar el paisatge i el medi ambient, i a hores d’ara estan ofegats per tanta normativa i tanta llei que només fan que dificultar-los la vida.El sector primari està en hores baixes, amb escàs relleu generacional i també amb una creixent ocupació dels camps per part de grans empreses que foragiten el pagès autòcton i, si no els ajudem perquè es puguin guanyar la vida dignament, aquest relleu serà impossible i el despoblament rural irreversible.Des de Junts per Catalunya volem un model de país sense territoris de primera i territoris de segona, compromesos amb un equilibri territorial en positiu que garanteixi l’accés en condicions d’igualtat a recursos i serveis, suport a la pagesia i la ramaderia, redistribució de la riquesa i facilitats per generar ocupació. Tenim el territori i tenim la gent, ara tan sols cal voluntat política per fer-ho possible i nosaltres hi som i hi serem, sempre.