Reptes enfront l'any agrícola 2023

El 2023 és continuació de l’anterior, any que l’agricultura recordarà per l’accidentalitat climatològica de la qual cap conreu llenyós o herbaci es va lliurar de pèrdues productives importants. Faig un lleuger repàs com a recordatori: en fruita dolça la pèrdua va superar les 500.000 tones amb un valor aproximat de 350 milions d’euros; en cereal de palla i panís 1 milió de tones amb un valor d’uns 330 milions; fruits secs, oliva i vinya per valors d’uns 50 milions. En conjunt es pot parlar d’entre 750 i 900 milions que deixarà de rebre el sector productor a causa de l’afecció climatològica.

Les indemnitzacions per assegurança i diferents compensacions, segons dades informatives de SEGRE del 17 de gener, són de 115,8 milions, és a dir, un 15% de la pèrdua total. El balanç, no cal dir-ho, és totalment negatiu per a la producció que fa dies que fa camí amb les sembres de cereal, despeses d’esporga, control fitosanitari i fertilització en arbustives.Sempre pendents del temps, a hores d’ara necessitem més hores de fred per aconseguir un bon repòs als fruiters, amb un endarreriment de floració hi ha menys risc de gelades i una millora en l’arrelament del cereal, que té un aspecte i naixença molt millor que la del 22. Tot això part dels fructicultors ho treballem i invertim per la protecció de gelades: regs per aspersió, ventiladors i instal·lació de xarxes per continuar salvant de forma integral la producció.Inversions importants perquè la producció pugui abastir el sector comercialitzador, que cal recordar va patir pèrdues tan importants com la del productor, cal afegir que invertim perquè els milers de jornals de treball no es perdin, i que a més l’administració pugui recaptar els milions que va deixar d’ingressar per l’accidentalitat climàtica, especialment l’IRPF i l’IVA.Durant la primavera i estiu van ser nombroses les reunions per cercar solucions enfront de les gelades que no són exclusives del canvi climàtic, sempre n’hem patit.

De totes les reunions d’Administracions, Sindicats, Cooperatives, Afrucat i plataformes el resultat és que ens tornem a situar a la casella de sortida, com al parxís, pendents del que passarà d’aquí a la collita amb els deures i propostes incomplertes o mortes.En pocs dies es donaran a conèixer les noves normes a què ens podrem atendre sobre l’assegurança de la fruita, que caldrà formalitzar, i si s’escau i es pot es pagarà el mes de febrer. Les condicions actuals penalitzen la previsió de producció real en cas d’accidentalitat, els anys anteriors condicionen, que no solament incideix en cas de sinistre per gelada sinó a més per pedregada. L’assegurança cal fer-la i pagar-la pel que es preveu collir aquest any, per tant penalitza, ja que és un condicionament que castiga el productor i no és correcte.

Segon punt important, el 30% de franquícia comporta que per rebre indemnització efectiva cal tenir una afecció global d’un 38 a un 40% si afegim el cost de la pòlissa, quantitat difícilment afectada en cas d’assegurar pinyol i llavor en diferents parcel·les. Es va demanar una revisió i actualització en preus. Quedem a l’espera de l’oferta final.L’augment de costos, mà d’obra, energia, fertilitzants, carburants.

és un altre problema difícil de superar, tot i que els preus per a la fruita de pinyol han superat els del 2021, la baixada de producció o producció nul·la en molts casos fa perillar la viabilitat i continuïtat de l’empresa; aconseguir crèdits en un moment d’augment d’interessos s’afegeix al repte d’aquesta campanya.Costarà superar aquesta costa amunt amb les albardes buides i continuem amb pals a les rodes. Fauna salvatge, autorització avui sí, demà no, per cremar restes de poda sempre que el fum contaminant no arribi a la plaça Catalunya de Barcelona, i el més greu, embassaments buits.Atendre o cobrir les necessitats d’aigua per als cultius del marge esquerre del Segre, Urgell, Segarra-Garrigues i els regs històrics que sumen aproximadament unes 100.000 ha, que amb un consum mitjà de 5.500 m3/ha dona un volum de 550 l/m3, a la qual cosa cal afegir part del cabal ecològic que córre Segre avall. En aquests moments estem a la segona quinzena de gener i l’aigua a l’embassament d’Oliana-Rialp no supera els 70 hm3, per tant, la situació més que alarmant és crítica.

Si les clàssiques nevades de febrer i la pluja que sol venir a l’abril-maig no són generoses caldrà sacrificar cultius d’estiu i racionalitzar regs en fruiters.Comencem l’any, cal desitjar que sigui bo, continuarem mirant el cel torticolis vertical, esperem col·laboració entre tots els sectors per poder omplir amb solucions intel·ligents el plat a taula, problemes per la producció que poden afectar els consumidors.