Ho sabíem, “la fauna abans que els agricultors”

diumenge dia 22 de gener. L’hivern agafa cos, gelada negra -5 ºC; són les 7 del matí i la Tereseta m’ha deixat el SEGRE a la bústia amb puntualitat anglesa. El meu gos Xiqui marca territori i es descarrega a la plaça.

Sempre miro els titulars: L’oli, motor del turisme a les Garrigues, El ministre d’agricultura preveu prohibir l’esporga dels arbres de març a agost. Em frego els ulls, no sigui el cas que encara estigui somiant o que el fred no em deixi llegir prou bé. A dalt, a casa amb el meu Xiqui, temperatura de 21 ºC ben il·luminat, torno a llegir amb pèls i senyals la pàgina 25, en què el Ministeri d’Agricultura ha publicat un Reial Decret en el qual condiciona els ajuts de la PAC de prohibir les esporgues a espècies arbòries de març a agost per no interferir en l’aparellament, posta i criança de les aus que poden niar-hi.

Després de cremes de restes d’esporga, de suportar la fauna salvatge descontrolada, solament faltava aquesta guinda que de segur no serà l’última.L’esporga és una de les feines més tècniques en les especies arbòries d’oliveres, vinya, fruiters, ametllers i ornamentals. Cal fer-la en espècies perennes un cop passats els freds, per evitar l’entrada de fongs i bacteris per les ferides i amb temperatures que afavoreixin la ràpida cicatrització, i que la vegetació en la represa no es vegi afectada. A les nostres contrades i en climes continentals el mes de març es el més indicat per a l’esporga d’oliveres.

Aquesta feina, molt especialitzada per a cada espècie i inclús varietat, té per objecte equilibrar la massa vegetativa i condicionar-la per a la producció i qualitat més adient que persegueix el productor, moment d’esporga adequat també per als cítrics. Són dos cultius majoritaris que sumen més de 2,5 milions d’arbres al territori espanyol. En ametllers es practica esporga mecanitzada i manual durant el mes de juliol per millorar la producció, airejar i solejar l’arbre per disminuir problemes de malures i millorar la formació de botons florals.

En fruiters, tot i aplicar reguladors que prohibiran qualsevol dia, convé eliminar xupons i vegetació competitiva per afavorir la qualitat de les peres, pomes, préssecs, albercocs i cirerers durant els mesos d’estiu, i en vinya convé desxuponar per solejar i evitar podridures en el raïm. L’esporga en vegetació no solament es fa per millorar la qualitat de la producció, sinó que millora l’aprofitament dels nutrients o fertilitzants, disminueix la incidència d’àcars, oídium i moniliosi, i un factor molt important en especial quan parlem de millorar l’aprofitament dels recursos hídrics. Eliminar vegetació disminueix la transpiració i l’increment vegetatiu, per tant, podem disminuir les aportacions d’aigua de reg.

Podríem enumerar més avantatges com el reagrupament de recol·leccions, disminució dels costos de recol·lecció.. No actuem per caprici, l’esporga en verd els mesos de març a agost la fem al camp, amb temperatures altes, mentre que les que intenten prohibir-les de segur gaudeixen aquestes condicions de vacances a la vora del mar. És de suposar que en el Ministeri d’Agricultura ha d’haver-hi alguna persona que conegui el tema, propietaris d’oliveres, ametllers i tarongers, per tant, ha d’estar al corrent de quan i com, i en quin temps cal dur a terme aquestes feines.És difícil d’entendre com es poden maquinar i prendre aquestes mesures i ser aprovades per un Reial Decret.

Estan molt lluny de la realitat agrícola i el maneig agronòmic dels cultius. Si en aquest sector que coneixem es prenen decisions equivocades i fora de context, en aquells temes que desconeixem i que són de transcendència més important per a l’administració de l’economia i del benestar de la nació, ¿quins errors de bulto estem exposats a admetre i patir pels que diuen ser Administració?Seguint aquest tarannà no ens estranyem si algun dia ens obliguen a deixar part de la collita perquè s’alimenti i hi visquin els insectes, rosegadors i tot el conjunt de la fauna salvatge. Si ho pensem bé, els mitjans de control que tenim en fitosanitaris van per aquest camí, substituint productes eficaços per succedanis més cars i de dubtosa eficàcia, el control de rosegadors és cada cop més difícil per la limitació del MMAA; per cert, un cultiu en alça com el garrofer està afectat per les rates que viuen i nien en les seves soques però no es poden controlar, igual que els conills que arrasen sembrats i roseguen els troncs d’oliveres, vinya, fruiters, i porcs senglars, cabirols, estornells i coloms són prou nombrosos com per arrasar conreus i accidentalitat amb limitacions de control, i alternatives com la introducció del llop que juntament amb gossos assilvestrats es podran escampar i arrasar ramats de corders, cavalls i vedells.Quan parlen de posar en marxa centenars de mesures per l’assentament de la població agrària al territori i afavorir el relleu generacional no s’adonen que cada cop fan menys atractiva la professió d’agricultor que ha de suportar la incidència climatològica, l’encariment de la producció, el caprici dels mercats, les decisions absurdes d’una Administració que no sap per on va i que està a quilòmetres llum de la realitat.

Als professionals agricultors petits i mitjans, empresaris productors d’aliments, generadors de treball i contribuents se’ns fa molt difícil aconsellar continuïtat als nostres fills, que per a més inri han de pagar drets reals per una herència d’un patrimoni que ha cotitzat sobradament i que en molts casos han contribuït i participat en la seva creació. Un suggeriment, més que consell: menys normes, menys pals a les rodes, no facin més el ridícul. Procurin que puguem protegir-nos, assegurar els nostres cultius, que rebem preus justos per les nostres produccions i comprovaran com el camp no es despobla.

Volem millor nivell de vida i no necessitem poltrones, volem una direcció que defensi els nostres interessos i el bon menjar per a la nostra clientela, que som tots.