Hi ha un model per a Lleida?

La gestió de la ciutat de Lleida s’ha de fer mirant al present i pensant en futur. Governar la Paeria vol dir avançar en decisions que millorin la qualitat de vida de les veïnes i dels veïns, que tenen unes necessitats a les quals cal saber-se anticipar. Això cal fer-ho prenent mesures d’acord amb un model clar, per a tothom, per avançar en una Lleida més capital, capaç de retenir el talent i de generar noves oportunitats gràcies a les infraestructures necessàries per al creixement, amb una oferta d’habitatge públic que satisfaci les necessitats de les famílies, dels joves i de la gent gran, diversificant l’economia, fent de Lleida una ciutat més verda i endreçada, fent-la més segura i garantint serveis essencials com l’educació, la sanitat i l’atenció social.

Per gestionar el dia a dia de la ciutadania cal tenir una escolta activa i prendre mesures segons un model que respon a una estratègia i que preveu unes accions per al dia a dia, un clam defensat aquesta setmana pel grup Compromesos amb el Futur de Lleida. Un model basat en la innovació social, que sigui capaç de fer una millor ciutat, de prevenir les actuacions que ens podran fer falta en moments difícils, d’ajudar les veïnes i els veïns i d’avançar-se a les circumstàncies. Per estar preparats per a l’avui i gestionar amb eficiència la ciutat de Lleida, també hem de treballar per l’endemà.

Tenint una idea clara sobre el model que volem i les respostes que hi donem, podrem resoldre amb celeritat i certesa situacions sobrevingudes, sense caure en la precipitació. Durant aquests quatre anys hem continuat avançant en propostes que giren al voltant del model que volem per a la ciutat de Lleida. Hem presentat mesures per fer de Lleida una ciutat més verda i sostenible, per generar més oportunitats gràcies a l’impuls del polígon de Torreblanca com a hub de les empreses agroalimentàries, d’acord amb el model que sempre hem defensat, respectuós amb l’Horta, i encarat a la innovació, la digitalització i la recerca; propostes per ampliar el polígon industrial del Segre i atreure noves empreses de diferents sectors, per tirar endavant un pla comercial i de màrqueting que ens permeti recuperar atractiu respecte a la nostra àrea d’influència, per avançar en un espai econòmic comú amb l’Alt Aragó i per sumar sinergies amb el nostre territori i estar millor comunicats per carretera i per ferrocarril amb Balaguer, les Borges, el Pirineu, l’Ebre i amb els corredors mediterrani i central.

El lideratge de Lleida ha de ser fort i clar per avançar cap a una futura governança metropolitana que aplegui els interessos de tot el territori. També hem plantejat propostes per fer de Lleida una ciutat més segura, amb un model que preveu més agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos i més recursos; una Lleida més cívica, més neta i amable, on tothom la torni a gaudir, i amb iniciatives per augmentar el parc d’habitatge públic, generant aquells espais de confiança per crear més pisos socials i avançar en projectes de regeneració urbana per dotar de més espais de gaudi i d’oportunitats econòmiques a zones com el Centre Històric o la Mariola. En aquest mandat, però, Lleida està sent governada a batzegades, segons la improvisació i els grans anuncis que després no es materialitzen per part del senyor Pueyo.

La ciutat de Lleida no es pot gestionar amb decisions que es prenen a tres mesos de les eleccions i que no tenen cap continuïtat. Ara ens diuen que ens hem d’esperar a la tardor per tenir un Pla de Seguretat i per plantar arbres a les Basses. També ens haurem d’esperar per al Mercat del Pla i l’estació d’autobusos.

Seguim sense tenir un Pla de Mobilitat i, quan es prenen decisions improvisades, sembren el caos. Quan es governa sense model, amb presses i sense tenir en compte la ciutadania, passen coses com les d’aquesta setmana, en què el govern municipal del senyor Pueyo s’ha trobat amb una oposició frontal per a la reforma del Mercat de Fleming. Van anar corre-corre i van presentar una proposta sense consultar-la als veïns ni als mateixos paradistes.

Com també van anar corre-corre per inaugurar falsament l’AgrolivingLab a l’octubre, un espai dedicat a treballs d’innovació del Parc Científic, i resulta que encara està tancat i inoperatiu. Mentrestant, el senyor Postius també segueix amagat sota la taula. Cal un model clar per a la ciutat de Lleida, amb idees, propostes i un full de ruta que generi expectatives reals.

Ara, no les tenim.