Donació d'òrgans: hem de parlar de la mort abans que ens sorprengui

Som el país amb major nombre de trasplantaments al món. Aquesta fita només és possible gràcies a milers de persones i a les seves famílies que decideixen donar els seus òrgans de forma altruista. Aquesta conversa que llegireu a continuació, tot i ser fictícia, reprodueix una realitat que se’ns presenta en un moment molt concret i dramàtic per a la família, per això recollim un fet que interessa exposar a la població.Joan, de 40 anys, ha mort a la nostra UCI en no poder recuperar-se d’un greu accident de trànsit.

Hem informat de la mort la seva dona, Teresa. Ha mort per un traumatisme al cap que l’ha portat a la mort encefàlica (la resta dels seus òrgans encara funcionen, però el cervell, i, per tant, el Joan, han mort). En aquest moment, el metge diu: “Sentim la seva pèrdua, però encara l’hem d’informar i demanar-li una mica més.

El Joan ha mort, però pot ser donant d’òrgans. La seva mort pot servir per millorar la salut d’altres persones. Sap vostè què opinava en Joan sobre aquest aspecte? Havien parlat mai d’aquest tema?” La Teresa, contenint el plor, contesta: “No ens imaginàvem que això pogués passar, és, perdó, era un home amb moltes ganes de viure, què faré ara sense ell…” Hem hagut de fer la pregunta més difícil al pitjor moment possible.

Per aquest motiu cal aprofitar qualsevol ocasió com el dia d’avui, el dia Mundial del Trasplantament, per obrir un canal de comunicació a la població i veure la realitat: el trasplantament només és possible si algú dona els seus òrgans quan ja no els necessita. Tenim una societat que ha donat l’esquena a la mort, la veiem llunyana i aliena. No parlem de la mort, sembla que, en ignorar-la, deixa d’existir.Sotmetem una família, que ha perdut una persona estimada, a entendre conceptes com la mort encefàlica i a decidir o permetre el procés de donació en un moment concret i sota el pes d’un dolor intens.

Decisió que ja pot resultar complicada en circumstàncies sense dolor. Creiem que les persones hem de parlar de la mort quan encara no ens ha sorprès i transmetre als nostres éssers estimats quina és la nostra voluntat a l’arribar al final de la vida.No voldria acabar aquest petit escrit sense recordar que malgrat els difícils moments que la nostra societat està passant, acabada de superada una terrible pandèmia, enmig d’una crisi i conflictes arreu el món, cal veure allò bo i positiu. Resulta admirable l’enorme solidaritat que representa la donació d’òrgans i teixits.

Aquest acte generós ha possibilitat durant l’any 2021, a Lleida, que 72 persones hagin rebut un trasplantament, un regal de vida. Són la millor cara de la nostra societat.