Somnis trencats

Un dia el Joel, un jove pagès, va proposar, al seu pare i a la seva germana, de fer una societat per plantar pistatxers a Artesa de Lleida. D’aquesta manera implicava la seva germana a la feina. Van posar fil a l’agulla i durant uns mesos van preparar les terres de la finca.

Els primers dies de febrer van començar a plantar els arbrers família i treballadors. La veritat és que feia temps que jo no veia tanta implicació d’una família en una plantació nova (pare, germana, tiets i tietes), arremangant-se pel somni del Joel. En tres dies van acabar i tota la família va marxar cap a casa amb l’orgull d’haver donat continuïtat a la feina al camp.

En un futur, els fruits d’aquells arbres serien el profit d’aquelles primeres jornades. Durant el primer cap de setmana de febrer a la nit hi havia una lluna plena a la plana de Lleida que il·luminava els somnis del Joel. Dilluns el noi va agafar el tractor i la bota per regar els arbres plantats, però 300 pistatxers estaven tallats d’avall els empelts.

Aquella lluna també havia il·luminat alguns sonats per fer aquesta mala passada. No tinc paraules per expressar l’estat anímic del Joel. La nostra feina no és gens romàntica, és molt dura.

No per l’esforç que fem, sinó pels obstacles que cada dia ens trobem: inclemències climàtiques, atacs de la fauna salvatge, preus baixos i costos de producció disparats, excés de burocràcia.. També, d’un temps cap aquí, patim l’excés de zel dels agents rurals. Nosaltres fem les nostres activitats al camp com la llei diu, quan toca i amb les eines que toca i acceptem que cal verificar-ho.

Sabem que els pagesos tenim unes obligacions per fer la nostra feina. Però no cal fer-nos sentir perseguits. En contrast amb això, hi ha manca d’atenció dels Mossos d’Esquadra per un sector que treballa lluny dels nuclis urbans, sovint desemparats de la mà de Déu.Pensem que la pagesia té uns drets i un rol social que cal protegir.

Per això, demanem als Mossos d’Esquadra més vigilància per evitar els robatoris que cada dia són més freqüents a les nostres finques i granges, i les bretolades com l’explicada, i alguna més que hem patit, com les entrades il·legals als nostres llocs de treball. Tots aquests mals afegits i gratuïts a les incerteses de la nostra professió trenquen els somnis de molts pagesos. Ànims, Joel, no deixis de lluitar pels teus somnis.

Els que lluitem per millorar les condicions de treball de la pagesia estarem al teu costat.