Cada dia -de l'any- ha de ser 8 de març

Cada dia l'any, en les nostres vides, prenem decisions sobre com reaccionem a les coses que ens passen a nivell personal, familiar, professional i també aquelles que afecten al nostre entorn -social, cultural, relacional.

La manera com reaccionem en el nostre dia a dia, des de les petites coses fins a les més essencials, les accions i decisions que prenem davant un enuig, una resposta fora de lloc, una conducta inesperada, una cosa que ens passa al sortir de casa, al carrer, a la feina, davant una injustícia o davant un dilema moral, ens defineix com a individus i projecten més enllà qui som, com som, quins son els nostres valors, la sensibilitat, el caràcter, la cultura o el tarannà.

Potser, en el passat tenia tot el sentit situar en el calendari jornades, reivindicacions, memorials, jornades per fer pedagogia sobre causes ben nobles, per no oblidar, per recordar. Potser també ha arribat el moment de superar aquest model de repetir eslògans perquè les aparences i el postureig ens diuen què és allò correcte i que l'endemà queda en l'oblit, i pensar en fer un pas més, un pas més agosarat amb una mirada inclusiva i integral de causes, d'accions, d'injustícies que ens necessiten cada dia, cada setmana, cada mes i durant tot l'any.

El No a la Guerra -com el dret d'Ucraïna a defensar-se de la mà dels europeus- els dies internacionals de: l'aigua potable, de les espècies amenaçades, del dia sense cotxes, de la causa feminista, de les llegües maternes, de l'alimentació sostenible, de les energies renovables, de la fi dels conflictes armats, de la lluita contra la desforestació del planeta... i totes aquelles causes que tenen un dia al calendari... mereixen alguna cosa més de nosaltres.

Hem de poder passar de l'aparença -poc efectiva- de eslògan diari per posturejar a l'exemplaritat de les nostres petites conductes quotidianes. Això equivaldria a fer un salt qualitatiu, a canviar la realitat poc a poc, a fer millor cada dia els nostres entorns, els nostres afectes i la nostra manera de relacionar-nos. Això voldria dir que cada dia tenim mil oportunitats per demostrar comprensió, afecte i empatia amb aquelles causes nobles que ens dignifiquen coma persones i com a societat.

Que l’accés a l'educació per part de les nenes de tot el planeta és una garantia de prosperitat, de més igualtat d'oportunitats, de més autonomia personal, de llibertat, de trencar sostres de vidre; que garantir la seguretat de les joves i les dones en el seu dia quan fan esport o tornen a casa de matinada; que la pobresa castiga i és més injusta amb les dones i que cal prendre decisions correctores per trencar amb aquest biaix; assegurar la paritat en els càrrecs directius, l’accés a les carreres científiques, que les dones arribin a les direccions dels mitjans de comunicació, de grans empreses, a consells executius, consells de ministres o a primeres ministres per a un millor funcionament i millors resultats; que la salut mental te un peatge més dur sobre les dones i que les prescripcions mèdiques davant un mateix quadre diagnòstic, son diferents entre dones i homes i que és urgent prendre mesures al respecte; que les cures familiars només recaiguin sobre les dones; que les pensions contributives de les dones son menys dignes que les dels homes; que les diferències salarials entre dones i homes no s'acaben de resoldre... requereixen decisions, accions i respostes cada hora, cada dia, cada setmana, cada mes i durant tot l'any.

Aquests petits gestos, aquestes petites decisions del dia a dia, ens portaran més a prop de fer realitat un canvi a fons, de veritat i farà de la nostra vida un espai més inclusiu, més digne i del qual ens puguem sentir més orgulloses.

Cada dia hi ha idees, iniciatives, mirades, veus, projectes pensats per dones, amb mirada jove -o no- en tots els nostres àmbits i quotidianitats. El talent, l'energia, la creativitat, la passió, la capacitat de lluita, treball i esforç hi són. Depèn de nosaltres i de les nostres decisions diàries, avançar cap a un model de societat i de país on les "Carlas Simón" i les seves "Alcarràs" siguin la quotidianitat i no l'excepció.

Avui i cada dia de l'any, és el dia de les dones, de la dignitat, de la llibertat, de la feina ben feta, de treballar per garantir un planeta més sà, amb menys conflictes armats on es respecta la vida i la única guerra que es declara és contra les violències i les injustícies. Dones i homes, construint plegats de la ma per guanyar el futur. Deia Gloria Steinem -periodista i escriptora nord-americana de referència: "somiar és una manera de fer plans". De nosaltres depèn transformar-los en realitat.