Comerç en femení

Dies enrere llegia un article sobre la desigualtat salarial en què es parlava de l’educació i la sanitat com els sectors més feminitzats. Em va sorprendre aquesta afirmació, i em va molestar que no es parlés del sector comercial. Serà que tinc una percepció del mateix que no lliga amb la realitat? Calia comprovar-ho, així que, aprofitant que tenia una estona, vaig sortir a passejar a un dels eixos comercials més importants de la ciutat de Lleida amb una única missió: intentar determinar si el sector comercial està o no feminitzat.

Vaig anar recorrent les botigues, els serveis i els locals de restauració de forma calmada i observant atentament les treballadores i treballadors que m’hi anava trobant. Entrava als establiments com una compradora més, o observava des de la porta, tancada això sí, per no malbaratar energia, qui hi havia darrere el taulell. Anotant tots els resultats mentalment i creant unes llistes i anotacions invisibles que poguessin ajudar-me a fer una anàlisi posterior.

Després del meu treball de camp podia afirmar que el sector comercial està totalment feminitzat. En la major part dels establiments que vaig comprovar hi havia treballadores. Per un costat noies joves, suposo que per compaginar estudis i feina, i per l’altre, molt curiosament, dones més madures a qui suposo que, com a mi ja em passa, no sortir un divendres nit per treballar el dissabte al matí ja no els suposa un problema. Algun cop hi havia un noi que em sorprenia gratament.

Però el meu dubte persistia, per què a les estadístiques no es té en compte? Era el moment de continuar el meu estudi. En aquest cas a la cerca de dades estadístiques que poguessin donar-me una pista de per què el sector comercial no està considerat com el sector de la sanitat o l’educació. Vaig utilitzar el cercador més conegut del món que sabia del cert que em proporcionaria una bona relació de pàgines que poguessin complir les meves expectatives de cerca, i així va ser. Una pàgina em va detallar estadístiques dels percentatges d’homes i dones treballadores per sectors. Aquí va ser on vaig adonar-me’n i vaig resoldre el meu dubte: el comerç al detall i majorista està lligat a la reparació de vehicles de motor i motocicletes en estadístiques laborals, per tant, la diferència percentual entre homes i dones treballant al sector no és tan gran com en sanitat o educació.

Em va tornar a molestar aquest vincle entre sectors, ja que, tot i que no ho vaig analitzar, puc suposar que els tallers mecànics són majoritàriament homes i ocasionalment podem trobar alguna dona mecànica o comercial del motor.

Primer de tot diré que, si realment analitzem el sector retail, la diferència entre homes i dones podria arribar a superar fins i tot el sector sanitat o educació, per tant, caldria considerar-lo un sector feminitzat. I tenir en compte la sensibilitat del sector retail que es veu afectat per qualsevol aspecte extern com guerres, pandèmies, terratrèmols, inflació i també, per què no dir-ho, eleccions municipals.

També cal posar sobre la taula la retribució, els horaris i la conciliació de les treballadores, i parlaré només en femení perquè el percentatge d’homes que vaig poder comptabilitzar en el meu estudi no supera el deu per cent. Ens trobem en un sector en el qual l’increment del salari mínim professional pot tenir una gran repercussió perquè un gran nombre de treballadores es troben en aquest rang. Sous mínims que a la nòmina d’aquest mes tindran un increment, però que continuen tenint uns horaris poc conciliadors en què gairebé el 30% de les hores de la jornada laboral de la setmana són a partir de les set de la tarda o en caps de setmana. Puntualitzaré dient que incloc el dissabte com a cap de setmana.

Un sector, i unes treballadores, que encara ho tindran pitjor amb la jornada de quatre dies que s’està promovent, ja que en aquest sector no és possible teletreballar i moltes vegades no es compactar la jornada i s’han de cobrir jornades maratonianes d’atenció al públic. Una reforma que es traduirà en més temps entre torns i, si es manté el sou, les treballadores aconseguirem no perdre poder adquisitiu. Però en aquest moment, la reducció d’hores va lligada a una reducció de sou i, per tant, a la pèrdua del poder adquisitiu. Un cop més qui se’n ressentirà seran les dones, ja que com hem determinat, el sector comercial és femení.

Així doncs, en aquest 8 de març, dia internacional de la Dona, vull posar en valor a totes aquestes treballadores i empresàries del comerç i serveis. Dones que mantenen un sector extremadament sensible a les causes externes amb el seu sacrifici i el seu esperit de servitud. Unes dones empresàries que mantenen persianes obertes i amb elles vius els barris i les poblacions i converteixen els seus espais de venda en punts de trobada i reunió. Dones a qui caldria posar en un lloc ben alt perquè amb el seu esforç i la seva dedicació ens ho posen fàcil als altres. Dones anònimes, que estan darrere els taulells, de qui ara sabeu que ho tenen més difícil, i a més, poc se les té en compte en l’àmbit sectorial.

Per finalitzar, cal dir que és a les nostres mans que deixin de ser invisibles i que valorem la seva feina al nostre servei.