El feminisme rural no avançarà sense la implicació del territori

La participació de les dones als espais de representació de la pagesia i el medi rural és imprescindible per comprendre els processos de reestructuració i per dissenyar les polítiques agràries i rurals del present i el futur. La majoria de les dones estan allunyades dels espais de representació. Podem assenyalar sense equivocar-nos que les principals causes són les pròpies dinàmiques tradicionals i de desigualtat de gènere que comporten la falta de coresponsabilitat, i que fan que les dones encara assumeixen soles clarament la conciliació laboral i familiar al camp.

Tot i que a vegades no en siguem plenament conscients i ens sembli una cosa del passat, encara estem en una situació arrelada de subordinació al model patriarcal i tradicional rural que fa invisible el treball femení però que es tradueix en dobles i triples jornades laborals.

En l’àmbit administratiu i públic falten polítiques amb perspectiva de gènere i amb perspectiva rural. En més d’una ocasió, aquestes polítiques només disfressen les dones com a objecte de política pública i no com a subjecte d’aquesta. Els textos incorporen la perspectiva però aquesta no s’aplica. Es proveeix l’eina però es buida de contingut per resistència a generar canvis estructurals.

Però no podem oblidar la necessitat de creure’ns nosaltres mateixes la importància de ser als espais de representació. Els espais actuals de participació i decisió estan masculinitzats i podem tenir la percepció que són hostils per a les dones però hi hem de ser. La nostra visió transversal dels problemes i del nostre dia a dia és resolutiva i fa avançar en positiu. Els resultats de la nostra feina són arguments suficients perquè es deixi de dubtar del nostre valor.

Les relacions de poder i les jerarquies socials s’estan desconstruint i, alhora, es transformen en noves masculinitats i ruralitats. Anem per bon camí, però hem de seguir lluitant perquè consolidar aquests canvis. Hem de començar a generar relats sobre la història i el present que incorporin la veu, expertesa i experiència de les dones. I cal, sobretot, parlar de perspectiva feminista.

La perspectiva feminista busca una transformació del sistema, potencia canvis estructurals i aposta per garantir les cures. Hi ha la necessitat de crear espais on les persones se sentin amb ganes i veu per participar, però el canvi estructural s'ha de potenciar des de tots els gèneres. Totes les persones hem de fer un treball per entendre la necessitat de la perspectiva feminista. I pel que fa a l’àmbit rural, ho recordem una vegada més: l’avenç en el feminisme només és possible amb les persones que viuen i treballen en aquest àmbit.