Una passejadeta pel Turó de la Seu Vella (V)

El 14 de gener es va fer la quinta Passejadeta pel Turó de la Seu Vella amb motiu dels 50 anys de l’Associació Amics de la Seu Vella de Lleida, tot coincidint amb l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots que per primer cop es feia aquí i vàrem cremar la torre de Moradilla, el castell de Gardeny i el del Rei. La visita mensual va estar dedicada a conèixer els espais reials del turó de la Seu Vella. En el punt més alt del gran tossal lleidatà és on va néixer Iltirda, des d’on es desenvolupà Ilerda i on Larida va tenir el palau fortificat del valí àrab conegut com la Suda i bastit l’any 882.

D’aquest edifici resta especialment la muralla nord. En ell sembla que el darrer califa de Còrdova Hixem III va passar exiliat els darrers anys de la seva vida, entre 1031 i 1036, si bé alguns consideren que també va poder ser a Balagi, l’actual Balaguer. En aquell desaparegut edifici es va efectuar el transcendental casament entre Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó l’any 1150, i que cada tardor la Festa de Moros i Cristians recrea de manera atractiva.De tota manera els nous monarques cristians volgueren adequar la seva residència reial als gustos del moment i bastiren un palau fortificat dotat de torres rectangulars i d’un pati central, el model més proper que en tenim seria el castell de Mequinensa, ja que el nostre ha perdut tres quartes part de la seva estructura amb les voladures dels polvorins que hi havia l’any 1812 i 1936.Jaume I embellí l’edificació, recordant que l’any 1214, quan tenia sis anys, allí havia rebut el jurament de la noblesa d’acceptar-lo com a rei a canvi que ell respectés els seus privilegis.

Malauradament la volta gòtica que bastí en la nau meridional, la que avui es conserva, posà a prova l’estructura de l’edifici i la paret que donava al pati va patir la seva empenta fins al punt del desmantellament que va fer el comandant Combelles a principis del segle passat.De totes maneres aquella gran sala que avui acull els visitants va ser testimoni del primer pariatge d’Andorra l’any 1278, pel qual es reconeix la sobirania compartida del bisbe d’Urgell, que encara manté, i del comte de Foix, que avui ostenta el president de la República Francesa. També l’any 1313 del lliurament als síndics aranesos de la Querimònia pel qual es reconeixia la singularitat de la Vall de valls. O el decret de 1380 pel qual Pere el Cerimoniós enviava dotze ballesters a defensar l’acròpoli d’Atenes perquè “Lo castell de Cetines és la pus richa joya qui al mont sia”.

No tan feliç fou el fet de l’any 1460, quan s’hi celebraven les Corts convocades per Joan II, qui va decidir empresonar son fill el príncep de Viana.La pujada o la baixada de la formosa miranda que és avui l’esplanada del lloc natural més alt de Lleida passa pel baluard del Rei, el millor conservat dels quatre que hi ha al Castell, bastit al segle XVII, amb una porta d’accés feta pel comte Louvigny l’any 1709 i amb una estructura única en el panorama de les fortaleses catalanes, el gran respatller, fet a principis del segle XIX, que divideix pel mig la superfície on els defensors atenien l’artilleria que hi havia en les troneres.Un cop vista l’encesa i llegit el manifest en favor dels drets humans a la Mediterrània, anàrem cap a la Sibil·la, situada sota el baluard de la Reina, el darrer dels bastits en el primer terç del segle XVIII i que va prendre aquest nom per contraposició a la masculinitat palesa en la zona de la vella Suda.