Justificar l'afecció de conills al consens és de dements

De la seva col·laboració a SEGRE del dia 13 d’abril, la pregunta que agrairia que contestés és si matar conills amb verí és pervers, com qualifica la malmesa que fan aquests rosegadors a centenars d’hectàrees de conreus herbacis i llenyosos, amb l’accidentalitat que han provocat a través de la caça, l’erosió de talussos, espècies i recs. Miri, Sr. Vázquez, el tema del diccionari tampoc va per a la meva persona, ja que no em tinc per pervers, depravat, maliciós o malvat.

Aquest rosari dialèctic impropi d’una persona en els seus cabals solament pot ser fruit d’un lapsus provocat per un reescalfament mental inapropiat d’una persona que és defensora del medi ambient i de la natura.Durant els meus 60 anys de professió com a pèrit agrícola i com a productor, sempre he procurat treballar per una agricultura més productiva. Vaig desenvolupar la pastilla Berelex per millorar la productivitat del perer, el Cultar per regular els fruits de pinyol, el Regulex i Promalin per a la pomera, objectius i experiències que he transmès al sector per a la millora de la rendibilitat dels seus conreus. Però, a més, he desenvolupat la utilització d’herbicides, fungicides en extensius i fruiters, tot basat en un equilibri entre costos i resultats.

Cap bon agricultor usaria els qualificatius que plasmeu a l’article.Com a pagès, vaig introduir les nectarines el 1970 per transformar terres àrides i seques, que ha relegat i castigat com a ZEPA a zona dels Vilars d’Aitona. Sortosament, no actuàveu com a inquisidors en aquells moments. He promocionat xarxes per protegir-nos de la calamarsa, i, com un capítol més, el desenvolupament en tots els seus vessants el fosfur d’alumini i magnesi per al control d’insectes en el cereal, la talpa europea i talpons en els prats del Pirineu, i pel control raonat de conills en indrets on la caça i els mitjans amprats no donen l’abast.Però a part de les desqualificacions del seu escrit, permeti’m que us alliçoni una mica sobre el que és el fosfur d’alumini.

El producte comercialitzat i autoritzat com a fitosanitari conté un 57% de fosfur i la resta són estabilitzants per donar seguretat mentre s’utilitza. En contacte amb l’aire i la humitat ambient desprèn un gas altament tòxic que és la fosfamina, que afecta les vies respiratòries i pot ser mortal si l’exposició és continuada i en condicions de confinament.El producte, d’origen alemany, va ser utilitzat pel SENPA per a la desinsectació dels cereals emmagatzemats en substitució de dos gasos efectius, però que afectaven la capa d’ozó (bromur de metil) i el tetrasulfur de carboni, que era inflamable i explosiu i que havia ocasionat accidents mortals a Lleida i arreu d’Espanya. A part de SENPA, a l’empresa Zeltia Agraria, de la qual era responsable a Lleida, vam promoure’n la utilització per a cereals emmagatzemats, seguint les normes i mesures de seguretat establertes. Per al control de talpa europea s’utilitzava estricnina, als talpons es feia amb endrina, i aquests productes afectaven la cadena tròfica.

Es va substituir tot per fosfur d’alumini per salvar tota la fauna que moria amb la ingesta de talpa i talpons contaminats per estricnina, endrina o rodenticides. Sr. Vázquez, vostè ha buscat i donat solucions a l’afecció d’aquests problemes?Actualment, i des de fa uns anys, la presència de conills ha esdevingut en plaga.

L’abandó d’activitat agrícola, la limitació d’activitats cinegètiques en zones ZEPA i espais protegits, la proliferació d’infraestructures, el control indiscriminat de guineus i rapinyaires ha convergit la situació: centenars d’hectàrees de conreus afectats, arbres rosegats amb protecció i morts, sistemes de reg perjudicats, etc. Calen solucions immediates, incrementant l’activitat cinegètica, afavorint els depredadors i utilitzant mitjans adients. Aquí apareix el fosfur d’alumini, que he desenvolupat durant 60 anys i que té registre de fitosanitaris i biocida, autoritzat per al control de conills en infraestructures (autovies, aeroports, embasaments), zones enjardinades i camps de golf.

És de suposar que no tractaria de persones perverses, depravades, malvades els que han permès aquest registre del ministeri d’Agricultura i dels companys d’Acció Climàtica.Doncs, seguint la normativa i complint amb l’obligatorietat de fer cursos de formació necessaris, i seguint la normativa d’ús i aplicació, hem fet una sèrie de tractaments pilot que demostren que el control amb Arvalin permet determinar exactament el control selectiu que permet deixar una part de la població de conills, que els efectes no són contaminants, que els animals morts no transmeten cap mena de perill a altres animals pel seu consum i que el gas emès per uns grams d’Arvalin al terme de Massalcoreig de cap manera pot afectar les terres d’Aragó. El que és pervers és sentir un pagès que deixa l’activitat per culpa dels conills. Cregui’s que n’hi ha més d’un i per ratificar-nos, el meu lema personal és: “Agricultors i conills en la seva justa mesura.”Prengui’n nota; jo ho tinc molt clar.