Lleida, amb xifres negatives de sinistralitat

El 2022 ens deixa una imatge preocupant de la sinistralitat laboral, Lleida és la província on més augmenta l’índex d’incidència d’accidents de treball, amb un increment del 12,57% respecte del 2021. Cal destacar el creixement de l’índex de mortalitat dins la jornada laboral, en el qual Lleida ocupa la primera posició, amb un 30,06% d’augment respecte del 2021, molt superior al de les altres províncies i superant la mitjana catalana i estatal. En canvi, l’índex d’incidència dels accidents in itinere a la província es redueix lleugerament en un 1,98%.

En xifres totals, els accidents laborals a Lleida estan encapçalats pel sector serveis, amb un total de 3.441 accidents de treball amb baixa, seguit del sector de la indústria, el de la construcció i el de l’agricultura.A Catalunya augmenten un 12,88% el nombre d’accidents de treball que s’han produït amb baixa mèdica, un increment la mortalitat laboral del 8,24%, que ens deixa la xifra escandalosa de 111 persones que van sortir de casa per anar a treballar i van morir a conseqüència de la seva feina, i un creixement superior del 45% de les malalties relacionades amb el treball, generat per un important creixement de les patologies no traumàtiques causades o agreujades pel treball.Aquestes xifres es donen pel fracàs del model preventiu actual que es caracteritza per tot un seguit de dèficits estructurals com la precarietat del mercat de treball, els elements normatius que permeten l’existència d’una baixa prevenció de riscos i la infranotificació de molts danys a la salut relacionats amb la feina, i la feblesa que mostren les administracions públiques en l’exercici de les seves competències d’inspecció i control de les pràctiques preventives d’empreses i serveis de prevenció.Això posa de manifest el que des de CCOO denunciem des de fa anys. D’una banda, la desarticulació de la negociació col·lectiva de les anteriors reformes laborals i, d’altra, la precarietat i la devaluació de les condicions de treball, que situen moltes persones treballadores en l’obligació d’haver d’escollir entre un salari o la seva salut. L’anàlisi per sexes dels accidents de treball durant la jornada amb baixa a Catalunya permet veure la diferent afectació que experimenten les dones i els homes.

Amb relació al gènere, la distribució dels accidents de treball ens mostra la segregació horitzontal que pateixen les dones en el mercat laboral, ja que respecte del 2021, són les dones les que han patit creixements més significatius dels accidents de treball ocorreguts dins de la jornada, inclosos els accidents in itinere. Aquest comportament és un clar indicador de la precarietat de la contractació a temps parcial involuntària que pateixen les dones. Analitzant les dades de secció d’activitat per sexe a Catalunya, és notable l’increment de la sinistralitat en sectors feminitzats relacionats amb els serveis socials, mentre que en homes són la construcció d’immobles, les activitats especialitzades de construcció i transport terrestre o per canonades i el comerç.

L’anàlisi de la distribució dels accidents de treball mortals en funció de com es van produir, ens permet observar com encara moren moltes persones treballadores per riscos de seguretat que són molt evidents, fàcils de detectar i de prevenir, i que posen de manifest la baixa capacitat que presenta el model preventiu actual a l’hora d’abordar els riscos més visibles i fer front a riscos menys visibles derivats de l’organització del treball.Cal posar l’accent també en la notable infranotificació de les malalties professionals a Catalunya amb una reducció respecte del 2021 en què supera el 8% en nombre de notificacions i ens trobem amb un nombre total del 62% menys de notificacions des del 2006. L’element que afecta en aquestes diferències són les polítiques en matèria sanitària de les autoritats autonòmiques, i per aquest motiu des de CCOO creiem inajornable la implementació del Sistema d’Informació i Vigilància Epidemiològica (SIVEL).Tot això evidencia que el nostre model preventiu actual es mostra obsolet i ineficaç, amb un dèficit estructural en l’àmbit de la normativa. En relació amb l’àmbit de la legislació laboral, és essencial modificar i desenvolupar alguns elements de la Llei de prevenció de riscos laborals i del Reglament dels serveis de prevenció, com ara introduir elements per integrar la visió de gènere en la salut laboral, establir mecanismes perquè els tècnics i tècniques de prevenció puguin exercir la seva tasca amb llibertat de criteri professional, avançar en la democratització de les relacions laborals i reforçar els drets de participació i consulta de les persones que representen els treballadors i les treballadores juntament amb modificacions legislatives per implementar elements per a una participació equilibrada.Caldria actualitzar l’àmbit de la Seguretat Social i introduir canvis en les mútues, en relació amb la seva organització, naturalesa jurídica i funcions per dotar les mútues de caràcter públic, així com intensificar el control de la Seguretat Social en el si de cada mútua, amb la finalitat de fiscalitzar les decisions, implantar una coordinació entre els àmbits de treball i les autoritats sanitàries per definir el marc d’assistència sanitària de qualitat que han de prestar aquestes, entre altres.Demanem que les administracions públiques que generen un sistema mercantilitzat de la prevenció de riscos, facin ús de les seves competències per realitzar el seguiment de la qualitat de les activitats preventives i dels seus resultats amb la màxima transparència en termes de salut, seguretat i benestar de treballadors i treballadores.I sobretot i respecte de les patronals, reivindiquem que situïn la protecció de la salut de les persones treballadores al centre de les inversions, i que abandonin les resistències per introduir en la negociació col·lectiva i elements que permetin desplegar i desenvolupar polítiques preventives de qualitat amb criteris de participació i intervenció sindical.