Al doctor Joan Oró i Florensa li agradava Europa

Al científic lleidatà Joan Oró i Florensa li atreia moltíssim la idea que el satèl·lit gelat de Júpiter, i que sembla una bola de billar, anomenat Europa, que és el més petit dels 4 que va descobrir Galileu l’any 1610, té moltes possibilitats de disposar de vida. Ell deia que no ho podria veure, però que li agradaria viure l’exploració d’aquesta lluna gelada i comprovar la seva hipòtesi. El passat dia 13 d’abril als vols del migdia estava previst l’enlairament, des de la Guaiana Francesa, de la missió Juice de l’Agència Espacial Europea en direcció a Júpiter, per tal d’estudiar de prop si les seves 3 llunes gelades, és a dir Ganimides, Cal·listo i Europa, disposen d’oceans d’aigua líquida i habitable sota la seva superfície.

A més, realitzarà mapes de la superfície, explorarà les seves primes atmosferes i estudiarà de què estan fetes aquestes llunes, des de la superfície fins al nucli.Però l’enlairament de la missió Juice a bord d’un coet Ariane 5 es va haver d’ajornar 24 hores per les males condicions meteorològiques al port espacial de Kurú, fonamentalment pel risc de caiguda de llamps. Malgrat tot, el dia 14 d’abril es va poder enlairar sense dificultat.De tot això en resulta una sorprenent conjunció de factors, coincidència o tal vegada una sincronia: que l’any que se celebra el centenari del naixement del doctor Joan Oró, l’Agència Espacial Europea sembla que vulgui sumar-se a aquesta celebració amb aquesta missió cap al satèl·lit Europa, satèl·lit que tant i tant agradava al científic de la vida i que fins i tot el va esmentar en les seves memòries, amb més d’una plana dedicada a ell. Deia, i així ho va deixar escrit en aquestes memòries, que sota la capa de gel d’uns 10 km de gruix hi havia un gran oceà d’uns 80 km de fondària.

Quan es va formar el satèl·lit Europa, possiblement disposava de matèria orgànica, i si les condicions inicials van ser adequades per a la vida, és raonable que se n’hi generés i que s’hagin conservat al fons del mar uns éssers microscòpics molt primitius, aprofitant l’energia tèrmica que provoca la interacció de Júpiter sobre Europa. A més, és molt possible que al fons del mar d’Europa hi hagi fonts termals que ajudin a desenvolupar vida, com passa al nostre planeta. La sonda espacial Jiuce trigarà 8 anys a arribar a les llunes gelades de Júpiter, és a dir, hi arribarà l’any 2031.

Quan hi arribi, estarà 3,5 anys investigant les 3 llunes fent 21 sobrevols a Cal·listo, 12 a Ganimedes i 2 a Europa. La Juice, un cop es quedi sense energia, s’estavellarà sobre una d’aquestes llunes, però abans, molt abans, és possible que ens doni alguna gran notícia, que ben segur faria les delícies del nostre científic més universal.