Lleida o Lérida, senyor Palau?

“A la vista de los antecedentes y fundamentos de todo orden, anteriormente expuestos, es forzoso llegar a la conclusión de que Lérida no es catalana ni aragonesa, Lérida es leridana, aunque legalmente haya sido incorporada a la región catalana”. Aquesta era la conclusió d’Antonio Hernández Palmés, conseller numerari de l’Instituto de Estudios Ilerdenses, en la presentació de la seva tesi (sic) titulada Lérida, entre Aragón y Cataluña, en la geografia y en la historia, en l’acte acadèmic de clausura del període lectiu del curs 1962-63. Aquesta exposició està considerada com un compendi d’un moviment anomenat leridanismo, que tenia com a objectiu separar la província de Lleida de la resta de Catalunya; primer, amb l’argument que “Lérida es leridana” i, després, aplicar una estratègia similar a la utilitzada al Decret de la Nova Planta (1716), que volia exterminar tot allò que fes olor de català d’una manera dissimulada “para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.

Fins i tot, l’any 1966 es va plantejar un mapa amb una reorganització administrativa que, en el cas que ens afecta, parlava d’una Región del Valle del Ebro, basada en la conca hidrogràfica de l’Ebre incloent, per tant, el territori de Lleida i el del sud de Tarragona, la zona vinculada al Delta. La resta que quedava de Catalunya volien anomenar-la Región Nordeste o Cataluña Marítima. Això es va aplicar directament a la docència perquè al batxillerat hi havia un llibre de geografia on havien mutilat Catalunya i Lleida apareixia al Valle del Ebro.Des de la societat civil, tot i estar encotillada pel règim dictatorial, es va reaccionar frontalment contra aquella barbaritat amb diverses mobilitzacions, i la recentralitzadora idea va desaparèixer, es va esvair i no se’n va parlar mai més.

De segur, els assessors del Generalísimo devien veure que potser hi havia més a perdre que a guanyar amb aquest patètic parany.No se’n van sortir el 1716 ni a la dècada dels anys 60 del segle passat. Ara, sorgeix un nou apòstol del leridanismo, anomenat Xavier Palau, i, tot i que el vesteix com a lleidatanisme, és evident que algunes de les afirmacions del seu article “Lleida, capital de Aragón oriental y cuna de españolidad en Cataluña”, estan extretes de la surrealista conferència de l’any 1963 d’Hernández Palmés. Palau assegura que el leridanismo va començar segles abans del franquisme, però el que no explica és que Lleida ha estat, per la seva proximitat i vitalitat econòmica i com a ciutat de serveis, el referent per a moltes poblacions properes d’Osca, a més d’atendre pacients en els seus centres hospitalaris.

Lleida, els lleidatans i lleidatanes estan agraïts i seguiran estant-ho a la comunitat aragonesa i als veïns de les seves poblacions que encara tenen la nostra ciutat com la seva destinació preferida per fer compres, anar al metge o, senzillament, passar el dia passejant pels nostres carrers. Això, però, no converteix Lleida en la capital de l’Aragó oriental, denominació que no crec que als veïns i veïnes de la ciutat d’Osca els fes gaire gràcia, i no deixa de sorprendre que aquest títol el comparteixi amb el de capital de la Cataluña (sic) interior.En conclusió, l’article en qüestió el que posa de manifest és que el senyor Palau està, diríem, flirtejant amb l’extrema dreta –¿Será por este motivo que lo ha escrito en castellano?– i rascar-ne part dels vots. Les opcions que l’extrema dreta pugui entrar a la Paeria preocupen el PP per la fuga de votants, davant la possibilitat que hi hagi un transvasament de vots en el bloc del 155.Senyor Palau, no li negarem que la possibilitat que Vox obtingui representació municipal preocupa aquest govern, però no per això apel·laríem mai de la vida al leridanismo reciclat ara com a lleidatanisme com el que practica vostè.

La por mai és el camí. Si aquesta és la tan anhelada Lleida/Lérida que vostè té al cap, que Déu ens agafi confessats.