MOTS
Aran, Catalunya e Occitania
Er aranés ei un caractèr identitari pròpri d’Aran, varianta dera lengua occitana, mès que per rasons istoriques forme part de Catalunya. Ei eth lòc d’Occitania a on aguesta lengua a artenhut un reconeishement legau e ei oficiau en territòri e en Catalunya. Era lengua occitana ei rica e complèxa enes sues variantes.
Tamb era oficialitat der aranés en Catalunya, hèt istoric, constituís un reconeishement d’ua realitat lingüistica, era dera Val d’Aran, e per tant an d’assumir era responsabilitat de garantir eth futur dera lengua d’Aran. Ath long des sègles es catalans e es occitans an mantengut relacions restacades tamb era politica e era cultura, en tot compartir parallelismes istorics.Ei ua tèrra deth nòrd des Pirenèus e per tant junhuda a Cominges o Coserans ath long deth temps, tanben eclesiasticament Aran a estat pertanhent ara diocèsi de Cominges enquiath sègle XIX. Pera sua gessuda naturau, en tot seguir eth riu Garona, es activitats economiques tanben an estat junhudes as tèrres occitanes.
Mès er occitan non a estat ben vist quan eth francés a dominat territòri occitan. Era cultura occitana ei ua cultura millenària e compde tamb ua literatura era mès esplendorosa dera Euròpa medievau.Era situacion lingüistica en estat francés non permet ua oficialitat der occitan, mès òc que permet un ensenhament enes escòles nomentades calandretes, escòles privades e de tipe associatiu, enes escòles bilingües e en bèri collègis permeten era transmission lingüistica. Aran ei ath miei, e non auem era madeisha situacion ne deth catalan ne deth francés, atau que mos auem d’espavilar tà mantier er aranés!