Geometria variable que s’escora a la dreta

El passat diumenge el nou paer en cap deia en una entrevista al SEGRE que en aquest mandat funcionaria bé la geometria variable. Això vol dir que el senyor Larrosa renuncia a buscar un acord de legislatura amb algun dels grups de l’oposició i que s’ho jugarà tot a trobar, en cada moment, l’aliat més adequat en funció de la matèria i les necessitats. D’entrada, el procés de negociació del cartipàs municipal ens ha donat una primera mostra de per on poden anar les coses en el futur.

Efectivament, l’opció del Sr. Larrosa ha estat assegurar-se d’inici l’aprovació amb el suport del PP. El preu, ja el sabem: concedir al líder d’aquest partit la condició de cap de l’oposició.

Aquesta concessió no és pas un pacte de legislatura, però se li assembla bastant, de manera que la proa del nou govern municipal apunta, de sortida, cap a la dreta. En prenem nota. De cara al futur, aquesta deriva a la dreta pot ser especialment negativa en matèries com la seguretat ciutadana.

Així, en cas que l’alcalde vulgui tirar endavant canvis profunds en el model de seguretat ciutadana la geometria variable el situarà en la disjuntiva d’optar per cercar el suport del principal grup de l’esquerra, ERC, o de la dreta, el PP. En el primer cas, l’alcalde trobarà la mà estesa del grup republicà per bastir un model progressista de seguretat ciutadana, basat en la creença que la seguretat ciutadana no es pot aconseguir únicament a través de mesures punitives, sinó que calen, també, mesures relatives a les causes profundes de la delinqüència i la inseguretat. Això significa, entre altres coses, prioritzar les polítiques que promouen la inclusió social i la igualtat d’oportunitats.  La disjuntiva entre un model progressista de seguretat o un model populista punitiu propi de la dreta, com el que segur defensarà el PP, l’haurà de resoldre l’alcalde de forma immediata amb motiu de l’elaboració del Pla local de seguretat, que és una de les primeres accions que haurà d’impulsar urgentment la nova regidora de Seguretat, Mobilitat i Civisme.

Malauradament, intuïm que l’opció del govern no serà la transformació progressista i comunitària del nostre model de seguretat, i temem que se cedirà a la pressió del PP i s’incorporaran a l’organització de la policia local elements propis del model populista punitiu o de tolerància zero. Hi ha alguns fets que ens ho fan pensar així. En primer lloc, i com ja s’ha dit, la tria del PP que ha fet l’alcalde Larrosa com a aliat per assegurar-se l’aprovació del cartipàs, sense explorar ni tan sols altres possibilitats. Avís per a navegants. En segon lloc, el discurs de l’actual alcalde en matèria de seguretat durant els mesos precedents a les eleccions municipals ha estat molt escorat a la dreta.

Només cal fer una repassada a l’hemeroteca dels darrers sis mesos per esbrinar què en pensa el Sr. Larrosa. Per exemple, en cap de les seves propostes sobre seguretat ha parlat sobre la millora de la cohesió social o la lluita contra les desigualtats socials i econòmiques com a estratègies cabdals per millorar la seguretat de les persones.

Això, per no parlar d’algunes de les seves propostes pròpies d’una novel·la de ciència-ficció distòpica, com ara la implantació de sistemes de vigilància de la via pública basats en sistemes de sensors i de detecció de moviment, que permetrien detectar conductes sospitoses. En tercer lloc, ens fa l’efecte que l’equip de govern no té un model de seguretat ben definit, sinó una amalgama de mesures diverses i, fins i tot, contradictòries o, simplement, pròpies de temps passats, com la recuperació de la figura del sereno, que només falta que ens vingui a felicitar-nos el Nadal i li donem una propina, com quan érem petits i vivíem l’Espanya de Franco. Si volen copiar iniciatives d’altres municipis, tenen altres experiències millors al seu abast. En quart lloc, el cartipàs aprovat aquest divendres incorpora elements molt preocupants, en la mesura que apunten a la securització de la convivència, és a dir, a tractar les qüestions de convivència i civisme com a problemes de seguretat pública. En aquest sentit, és molt il·lustratiu que s’hagi substituït la paraula “convivència” per “civisme” en el nom de la nova Regidoria de Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Civisme.

El canvi no és gratuït perquè els termes no són sinònims: la convivència implica la qualitat de les relacions entre persones, mentre que el civisme se centra en l’actitud individual i en l’acompliment de les normes i valors cívics. Jutgin vostès mateixos cap a on apunta el canvi introduït. I, en cinquè lloc, i en relació amb l’anterior, són preocupants les declaracions de l’alcalde Larrosa sobre la necessitat de modificar l’ordenança municipal de convivència i civisme, no per adaptar-la, per exemple, a les propostes progressistes del projecte educatiu de ciutat, sinó per incrementar-ne les sancions. La punició com a estil de fer política, el càstig com a teràpia.

Els sona això a una visió progressista de l’assumpte?Si l’alcalde Larrosa està disposat a fer un canvi de rumb radical en el seu discurs i plantejaments sobre la seguretat ciutadana i opta per bastir un model progressista, ens tindrà al seu costat. En cas contrari, si consolida la seva deriva cap a la dreta, ja sap qui han de ser els seus companys de vaixell.