El luxe de marxar de vacances

L’arribada de l’estiu és sinònim de vacances, relax, desconnexió, temps amb família. Però no per a totes les persones és així. La classe treballadora està cada dia més ofegada, li costa més arribar a final de mes, i, per tant, molta gent no es pot permetre unes vacances.

I no parlem d’unes vacances de luxe, sinó d’unes vacances. I és que en el ritme accelerat de la vida moderna en la qual vivim, el concepte de luxe ha adquirit noves dimensions. Més enllà dels objectes costosos i els extravagants plaers, l’autèntic luxe rau en la capacitat de desconnectar i gaudir d’uns merescuts dies de descans: les vacances.

Per a la classe treballadora, l’acte de prendre’s un respir i embarcar-se en un viatge representa un luxe vital que va més enllà del material, ja que és un moment per recarregar energies i retrobar-se amb un mateix. Per a la classe treballadora, que s’entrega amb passió i dedicació a les seves feines, poder desconnectar i allunyar-se de la rutina és un luxe que mereix ser valorat. I no parlem només d’un repòs físic, sinó també d’una pausa mental que revitalitza la creativitat i la motivació.

Tot i que les desigualtats econòmiques poden convertir les vacances en un somni inassolible per a molts. Una entitat bancària explicava fa uns dies que una de cada 3 persones no pot gaudir d’aquests dies de desconnexió. I dels altres dos que viatgen, la majoria redueix el temps d’estada fora del domicili.

I és que la realitat actual és que els preus estan disparats i sortir de casa és avui més car que fa un parell d’anys. Les despeses fixes mensuals (llum, gas, aigua, hipoteques, lloguers...) i els extres (imprevistos com per exemple reparar una avaria del vehicle) obstaculitzen aquests dies de descans i desconnexió durant l’estiu. És per això que cal treballar cap a una societat en què tothom tingui l’oportunitat de gaudir de la recompensa que són les vacances.Aquests obstacles econòmics generen també un ambient de resignació per no poder desconnectar.

A sobre, fa que la gent tingui una sensació de tristesa en veure que part del seu entorn pot complir el somni de gaudir d’unes vacances en família i ells no. I, a més, després d’aquesta aturada, es veuen en l’obligació de seguir treballant un any més per arribar de nou a les vacances i no poder-les gaudir com ells volen i com es mereixen. Tot i que el luxe de les vacances no resideix únicament en la destinació o en la qualitat de l’allotjament.

També es troba en la possibilitat de dedicar temps a activitats senzilles i significatives, com compartir moments en família, explorar llocs propers o simplement relaxar-se a casa. El luxe es troba en la llibertat de triar com fer servir el temps lliure, sense la pressió constant de les obligacions laborals. El cúmul de totes aquestes sensacions, percepcions i realitats ens torna a portar de nou a la figura del treballador pobre; persones que tot i treballar cada dia i deixar-se la pell al seu lloc de treball no arriben a final de mes.

I per descomptat, no poden gaudir d’unes vacances. Per a ells aquests dies de desconnexió són un luxe que no es poden permetre i que no veuen tampoc que puguin fer realitat en un futur pròxim. Les vacances són un dret fonamental dels treballadors i treballadores.

I és vital que els dies lliures que tinguem els puguem aprofitar per descansar, desconnectar i fer aquelles coses que ens permetin reequilibrar-nos per poder afrontar totes les jornades laborals que ens queden després d’aquests dies de descans. Els estudis han demostrat que el repòs i la desconnexió són fonamentals per al benestar mental i emocional de les persones. En tornar a la feina després de vacances, els treballadors i treballadores se senten més inspirats, i això fa que augmenti la productivitat i la creativitat en l’entorn laboral.

És per això que cal que tothom, d’una manera o d’una altra, pugui gaudir d’aquests dies. És important cuidar-se un mateix, buscar un equilibri entre les demandes de la feina i les necessitats personals. Les vacances són un regal preuat que tots mereixem experimentar.

Aconseguir-ho és cosa de tots!.