Riuades i inundacions. I ara què fem?

Cada vegada que hi ha riuades i inundacions, especialment en zones urbanes recentment urbanitzades, es repeteix la mateixa imatge de famílies literalment llençades al carrer per la fúria no controlada de l’aigua, amb el seu habitatge o taller destruït, amb tot el mobiliari i queviures que hi ha al seu interior, és a dir, la ruïna, sense casa i al carrer. I ara què? Això acaba de passar a Alcanar i altres localitats del Montsià i d’altres indrets. La causa directa de vegades no és l’única, és que havien edificat en terreny inundable, sovint fins i tot a la mateixa llera del riu o barranc.

Els tècnics sabem que això porta ineludiblement, tard o d’hora, al desastre. La causa primera és que l’administració, municipal i també la nacional, va qualificar irresponsablement aquests terrenys molt sovint per pressions dels grups immobiliaris com a edificables, sense condicionar-los a fer prèviament obres prou protectores. Una acció irresponsable de l’administració ha portat famílies a una situació de misèria.

I ara què? Val a dir que alguns municipis han actuat amb previsió i responsabilitat, evitant aquestes zones o fent a temps les obres de protecció necessàries i no ha passat cap desgracia. Però en uns altres no ha estat així. En aquests casos, l’ajuntament va cobrar la llicència, el cadastre va cobrar els impostos, el promotor va cobrar els terrenys i l’obra de l’edifici, i ara la gent, amb hipoteques al damunt, es queda al carrer i sense gairebé res.

I ara què? Ara a pagar entre tots el que es pugui, que previsiblement serà insuficient i arribarà ben poc als afectats directes, que han estat estafats perquè els han venut un solar que ara no val res sabent prèviament que no disposava de les condicions necessàries de seguretat per ser edificats. I els autors de l’engany, perquè això és un engany, gaudeixen d’impunitat total. I la fiscalia, ah!, la fiscalia!, tan sol·licitada en altres sectors, què ha fet? Doncs, que se sàpiga, no ha fet res.

Aquí hi ha hagut un engany, una estafa, i la fiscalia hauria d’actuar. Crec que l’administració que ho va qualificar, la institució i les persones concretes que ho van autoritzar, i sobretot les que es van beneficiar de l’engany, com els promotors, i en general els autors de l’estafa, han de respondre econòmicament en la proporció que correspongui. Tots ells, per la indemnització als afectats i per la realització de les obres que haurien d’haver-se realitzat en un començament.

No és admissible que la resta dels ciutadans hàgim de pagar-ho, això seria una injustícia afegida. Cal una regulació del sector i molt més control perquè hi hagi més protecció de la gent, i perquè aquestes situacions no tornin a passar mai més. També hi ha desastres fora de zones urbanes, però aquest escrit es limita a zones urbanes.

Es fan moltes declaracions de milers d’habitatges nous, etc. Esperem que es facin amb la suficient responsabilitat, i sense enganys.