Or líquid, inversions, costos i beneficiats

Un ou ferrat, un pa amb tomàquet, una verdura, una amanida, carn a la brasa o una cassoleta. Pensar a omplir-se de sabor i sobretot si tot ve amanit o cuinat amb un oli d’oliva extra verge. Visualitzar el raig daurat lluent i aromàtic, paladejar-lo, és un regal de satisfacció sensorial i una cura de salut carregat de vitamina E, de diferents intensitats, amb efectes antiinflamatoris i de propietats anticancerígenes. Tot aquest complex que satisfà sentits i transmet salut és el resultat de cultivar, recol·lectar, esprémer i decantar aquest fruit de l’olivera.Herència de fenicis, grecs, romans, jueus, àrabs i els nostres avantpassats que l’han anat cultivant des de les voreres mediterrànies fins a les muntanyes pirenaiques i carenes de la Ibèrica.

Arbres centenaris que preserven el territori, afilerats o penjats a les espones de pedra seca, amarren l’aigua de pluja, rebroten de les gelades i deixen munyir el seu fruit per a pagesos garriguencs o “olivareros” de Jaén. Al secà, arbres solejats, separats i protegits per peanyes per aprofitar escassetat d’aigua i nutrients; al rec, formant tanques i amb aigua localitzada per assegurar bones produccions. Mons diferents per a un conreu i una fi: fer olives amb més de 200 varietats entre les quals coneixem l’arbequina, l’empeltre, la verdiella, la picual. Les més habituals a les quasi 100.000 hectàrees de cultiu a Catalunya, de les quals 35.000 ubicades a les terres de Ponent.La varietat arbequina, introduïda per la família Medinaceli al segle XVII, és la majoritàriament cultivada a Ponent.

Dona olis aromàtics, suaus, no picants i afruitats. Varietat d’oliva petita d’1 a 2 g, arraconada envers les de més pes, la picual i la cornicabra han esdevingut les més emprades actualment per la seva productivitat i per adaptar-se a les plantacions superintensives de més de 2.000 oliveres/ha que han envaït en pocs anys totes les terres de cultiu des d’Austràlia, Sud-àfrica i Amèrica.Amb nous regadius, en especial el Segarra-Garrigues, Garrigues Sud i l’Algerri-Balaguer, les plantacions d’oliveres intensives o superintensives van a més i l’assistència de reg en plantacions de secà és objectiu a les comarques clàssiques d’olivera com són les Garrigues i el Segrià. La inversió en plantacions intensives és d’uns 5.500 €/ha i en superintensives d’uns 10.000 €/ha. La plena producció seria als 5 o 7 anys i permet produccions d’entre 5.000 a 10.000 kg/ha per a una recol·lecció mecanitzada amb vibradors recol·lectors.Per esprémer 1 l d’oli extra verge fan falta, amb un rendiment mitjà d’un 18%, uns 5,5 kg d’olives.

En pocs dies podrem fer oli verd amb olives d’inici de verolat; esperant uns dies i amb barreja d’olives madures i verdes, olis aromàtics i daurats verdosos d’oliva madura els olis reposats. Del molí podem gaudir d’oli del raig, enterbolit, però té més cos i sabor més intens, i l’oli reposat o filtrat d’un daurat lluent que alguns qualifiquen d’or líquid, amb aromes i sabors de flors d’ametller i sabors de poma, qualificatius que no quadren pel que en cobra el productor per un l’oli extra verge, que és un producte natural, d’olor i sabor incomparable d’oli.Al cost de producció cal afegir la recol·lecció manual o mecanitzada, la transformació i mol al molí. Tot plegat, un litre d’oli a granel pot tenir un cost d’entre 3,50 i 4 €; l’envasat i l’etiquetatge pot afegir de 0,20 a 0,55 €/l per a envasos de plàstic o vidre en diferents formats.El productor garriguenc o l’“olivarero” de Jaén rebrà un retorn aquest any de 4 a 4,5 € pels 5,5 kg d’oliveres que va entregar al molí. El benefici brut si va tenir una producció decent salvant la sequera pot ser de 0,10 a 0,15 € per kg d’oliva.Una família productora amb una despesa anual de 18.000 € necessita produir de 120.000 a 180.000 kg d’olives, i la pregunta que cal fer és: quantes explotacions agràries a Lleida assoleixen aquesta producció per cobrir les necessitats familiars i d’explotació? La major part cobreixen la despesa amb la jubilació de pares i padrins o del rendiment de granges o jornals a tercers.

Aquesta és la realitat que comporta despoblació a les comarques productores i abandonament de terra mancada de relleu a l’espera que passi a grups inversors.L’augment de preu de l’oli que ha passat dels 5,50 €/l al mes de gener al de 10 €/l al mes de setembre; poc beneficiarà el productor de la collita del 2022. Els grans beneficiats seran les grans comercialitzadores que han acaparat estocs. Per a ells sí que es podrà parlar d’or líquid. I cal que quedi clar per al consumidor, que no salvarà la seva economia per deixar de consumir un producte de la terra que transmet bon sabor als àpats i salut.

Consumint per càpita 15 l d’oli extra verge d’oliva estalviaria 60 € a l’any. No empobreix ningú, cal valorar el retorn que rebem per consumir aquest producte bàsic de la nostra cuina mediterrània i que conreen les 35.000 hectàrees de terres de Ponent