OBITUARIO
Jaume Porta, l’arquitecte de la UdL
Rector de la Universitat de Lleida
Poca gent de Lleida a qui li agradi la ciutat i la seva història n’ignora dos aspectes: que tenim una universitat moderna i competitiva i que les arrels de la Universitat de Lleida són fondes, fins a un dels primers Estudis Generals medievals. El que potser no sap tant la gent és que la UdL d’avui i la projecció de les arrels medievals a l’imaginari col·lectiu deuen molt a qui en va ser el primer rector electe, Jaume Porta Casanellas.Porta, nascut a Barcelona el 1944, havia estudiat enginyeria agronòmica a la Universitat Politècnica de Madrid, on es va formar en edafologia. Les ciències del sòl, aquesta capa mineral i viva alhora que és el suport material de la vida, van ser la seva passió. Introduint a l’Estat metodologies avançades d’estudi, com a autor de tractats científics, acadèmics i d’alta divulgació sobre els sòls, i com a científic distingit en societats internacionals, va treballar tota la vida en dues tasques d’elevat interès social.
Tenaç, amb empenta i idees clares, i sempre amb nous projectes entre mans, va promoure l’elaboració de mapes de sòls de Catalunya de gran definició, base necessària per salvaguardar els que tenen més valor agrícola, i assegurar així aquest recurs vital per a les generacions futures. Les calicates que van aportar les dades per aquests estudis romanen al record dels molts estudiants que van fer les seves assignatures. I com a membre de l’Institut d’Estudis Catalans va promoure la normalització terminològica en català de la Ciència del Sòl, un tresor cultural que el temps valorarà com correspon. Que convencés els lingüistes de l’IEC que calia salvar l’accent de sòl, el seu objecte d’estudi estimat, quan tants altres accents diacrítics van ser exclosos, mostra el seu grau de convicció i d’implicació en els detalls d’allò en què treballava.Va arribar a Lleida el 1970, i es va incorporar al nucli fundador dels estudis agraris al centre que, tot i canviar de continguts i de nom, Lleida ha conegut popularment com a Escola d’Agrònoms.
Quan la llei va crear els moderns departaments universitaris com a unitats coherents de recerca, Porta va tenir prou visió de futur com per afegir Medi Ambient al nom del de Ciències del Sòl, una raresa llavors, però que amb el temps ha passat a ser central a la recerca i la preocupació social. Després va ser director d’Agrònoms, i quan el Govern català va promoure la fundació de la Universitat de Lleida contemporània, a principis dels anys 1990, va ser part de la Comissió gestora presidida per Víctor Siurana, i amb els primers Estatuts va esdevenir-ne rector l’any 1993.Els deu anys següents, Porta va dirigir el creixement i modernització d’una institució que havia de cosir tres tradicions universitàries diferents, ja que s’havia format amb centres vinculats fins aleshores a la UB, la UPC i la UAB. Torre Abizanda, una finca agrícola al marge esquerre del Segre, va passar a ser un campus modern i competitiu, amb edificis signats per grans noms de l’arquitectura, inclosos alguns d’internacionals com Álvaro Siza o Kristian Gullichsen. La resta de campus, especialment l’agroalimentari, també van créixer en el seu mandat.
I va saber aprofitar les efemèrides de la butlla papal del 1297 que autoritzava la creació d’un Estudi General a Lleida, i la creació efectiva del centre per part de Jaume II, el 1300, per celebrar durant 3 anys (1997-2000) el 700 aniversari de la institució en què arrela la UdL. Aquella idea va proporcionar una més que notable projecció a la UdL, i alhora va permetre captar recursos per als grans projectes en marxa.Passat el mandat, va reprendre la seva tasca com a professor, fins que, després d’una etapa com a emèrit, l’edat va desvincular-lo administrativament de la Universitat de Lleida, però ni emocionalment ni física no se’n va allunyar. Ha estat una cara habitual entre els assistents a actes culturals i acadèmics de la UdL, i mai, fins fa ben pocs dies, va deixar de projectar noves activitats entorn de les seves passions, fossin l’edafologia, l’arquitectura o el futur de les universitats.L’any 2019 vam donar el nom de Jaume Porta a la biblioteca central al campus de Cappont, a l’edifici emblemàtic que tant va lluitar perquè es construís. Honorant els qui l’han fet gran, la UdL s’honora a ella mateixa i marca el camí a seguir.
Aquest divendres 22 de setembre ens hem trobat amb la notícia trista del seu traspàs, i el Dr. Porta, avui, ja és part inseparable de la Història de la nostra universitat. Descansi en pau, i que el seu exemple ens acompanyi