Al Caliu Ilerdenc

De petit imaginava com seria trepitjar el Caliu Ilerdenc i estar assegut amb aquelles persones que veia a les fotografies dels diaris, que semblaven importants per la seva vestimenta, pels càrrecs que desenvolupaven i perquè influïen en la presa de decisions de la ciutat. Per a mi, que ja de petit vestia lleidatanisme polític, social, cultural i econòmic, era com una experiència llunyana que pensava que mai arribaria a viure.Per circumstàncies de la vida, el passat mes de setembre vaig ser el convidat del Caliu Ilerdenc per parlar sobre Lleida i el nostre entorn. En aquella conversa d’hores, però que se’ns va fer curta perquè el temps és relatiu, em vaig sentir afortunat tot debatent sobre el model i projecte de ciutat amb experts en les seves respectives professions. A més de ser destacats professionals lleidatans, poso en relleu la seva vàlua personal i experiència vital. Vam parlar sobre economia, cultura lleidatana, projectes, empresa familiar, relacions amb la resta de Catalunya i Espanya, medicina, a més de compartir anècdotes sobre la nostra Lleida.D’entrada, vull exposar que les entitats, els grups d’influència, els col·lectius, com tot a la vida, evolucionen i s’adapten als nous temps. Ho dic perquè seria precipitat jutjar el Caliu del 2023 sense conèixer, des de dins, el que s’hi fa. Cal analitzar-ho des de la perspectiva del context social actual. Per les caliuades han passat els més il·lustres lleidatans de tots els àmbits, professions i ideologies (alguns potser se’n farien creus), però sempre amb un to respectuós, constructiu i lleidatà.Samuel Gili i Gaya escrivia que “el Caliu vol dir seny i mesura, que donen caràcter a la nostra terra. I que demoni!, quan convé, només cal treure’n una mica de cendra, atiar-lo, i bufant fort en farem sortir una flama que tot ho abranda. I quan l’ocasió sigui passada tornem-lo a tapar i allí el trobarem sempre tan acollidor i ben disposat al qual ens atansem amb les mans obertes i la cara joiosa”.La història assenyala que el Caliu sorgeix, entre d’altres, fruit d’un grup de lleidatans de soca i arrel, que coneixien i estimaven la història, la tradició i els costums de la ciutat. Es reunien per mantenir la seva fe en la ciutat i conservar viu al futur l’intangible, però valuós, patrimoni de les nostres tradicions i usos. Així va sorgir la idea de reunir un grup de lleidatans per endegar una associació que mantingués aquests objectius. En la seva primera reunió van ser 20 els convocats, precisament, la nit del 24 de juliol de l’any 1941. Aquesta és una data significativa, ja que es tracta de la nit màgica de Sant Jaume, evocadora d’una de les tradicions més arrelades de Lleida, que es van reunir després d’assistir a la processó dels fanalets. També, segons la mateixa història, s’explica que la primera trobada va ser a la plaça de Sant Joan, al peu del Moro de casa Guiu.Els reunits van creuar el pont i es van dirigir a l’Hostal del Roig, que obria les portes als ramaders que venien a les nostres fires. Pel que diuen les persones de l’època, era un lloc on, a més, es degustaven plats típics lleidatans. I així, “després d’haver degustat un menú amb amanida de l’horta lleidatana, coca de recapte i fruita de Lleida, els vins lleidatans van acordar la creació d’una entitat: Caliu Ilerdenc”.D’ençà de l’any 1941 i fins a dia d’avui han passat moltes coses al llarg de la història de Lleida. Insisteixo, és necessari analitzar-les en el context social i polític del moment. Però rau en la memòria que si una entitat segueix activa vuitanta anys després és que és un símbol de passat, present i futur per tenir en compte, sense banalitzar ni caure en la rauxa.Crec que avui, i més que mai, és imprescindible recordar alguns dels seus principis fundadors perquè han caigut en l’oblit. Construir un nucli de cohesió intel·lectual i cultural que ens permeti vertebrar la nostra ciutat i defensar les nostres tradicions i costums lleidatanes. Aquesta és la #Lleidaimplicada que volem. Preservar, garantir i defensar la identitat lleidatana.