També marxen de Madrid?

De moment només han entrat en un sac deslligat les propostes hermètiques d’amnistia suggerides per Sumar i ERC. I a hores d’ara tenim tota la maquinària aturada en espera de conèixer els detalls del pacte anunciat ahir pel president Puigdemont i Junts, sempre que posteriorment disposin del preceptiu vistiplau dels més matiners de la classe. La vox populi comenta que un cop ERC va arribar a un acord previ amb el PSOE, per a Junts va representar una contrarietat, un robatori de cartera, per la qual cosa es van fer pregar fins ahir, apujant i afinant el preu de la jugada i no volent decidir fins ara que accepten la contraoferta de Sánchez i s’inclinen per evitar noves eleccions. Ha estat molt més èpic.També és del domini públic que tot i la demanda d’amnistia, acord de claredat, referèndum pactat amb l’Estat i reivindicacions bàsiques per la societat catalana com els temes de benestar social, finançament i traspàs de rodalies, ERC s’ha mantingut de fa temps en una línia més pragmàtica mentre que Junts ha fet un gir de cent-vuitanta graus abandonant la consigna del tot o res i baixant a una arena política més possibilista i gradual.Per sort sempre podem comptar amb els entrebancs de partits de dreta i extrema dreta, funcionaris, militars, cúpules judicials i fins i tot de l’església institucional que si bé no té la virulència dels bisbes que pertanyien a la “cruzada franquista”, com l’Irurita o Gomá, els seus successors continuen les proclames institucionals i personals de figures preeminents en contra de la voluntat democràtica i pacífica d’un poble com el català que vol decidir per si mateix el seu futur i l’encaix en el si de la resta de nacions europees. En diferents declaracions la conferència episcopal proclama que la unitat territorial d’Espanya és un bé moral, es decanta en contra de l’amnistia i fins i tot entra a vetar la llengua pròpia de Catalunya quan, amb motiu d’una recepció del Papa al Vaticà als integrants de l’acte dels 800 anys de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, el cardenal i president de la Conferència Episcopal Espanyola Omella li va dir que llegís en espanyol el breu text previst malgrat el parer del Sant Pare de fer-ho en català.Tot i que una amnistia permetria una certa pacificació i esmena de sentències i processos injustos d’encausats en el procés, els actors contraris despleguen un ventall d’arguments que podem qualificar entre grotescos i falsos. Afirmen que no hi cap a la constitució espanyola, que va contra la igualtat i la unitat, que la Unió Europea prohibeix les amnisties.. quan la realitat és que les sentències del procés han estat blasmades per un conjunt d’associacions i organismes internacionals com les Nacions Unides, Unió Europea, Consell d’Europa, Human Rights, etc. Però diversos juristes espanyols tenen un to més contundent i crític, i afirmen que, si bé els cinc mil tres-cents jutges fan bé la seva feina, a les cúpules judicials hi ha un seguit de magistrats com el jutge Llarena que actua com un militant més del partit. Per la seva banda, el Consejo General del Poder Judicial emet condemnes abans de presentar cap llei i els esmentats juristes crítics també canviarien el nom de l’Asociación Profesional de la Magistratura pel d’Asociación Amateur de la Magistratura. Quant a la il·legalitat de les amnisties, recordem que se n’han aprovat quatre, tres d’elles de fiscals, i que no hi va haver queixes ni entrebancs però quan el tractament s’ha d’aplicar a Catalunya resulta que el medicament no entra a la Seguridad Social.I què diuen? Que tot això provoca la fugida d’empreses de Madrid i un altre discurs memorable del Rei? Ai, caram, que no recorden que els aldarulls, crema de contenidors, proclames feixistes i policies ferits només eren desordres i terrorisme quan passaven a Catalunya?Però després de rumiar-ho tot he trobat una solució definitiva que els ofereixo de franc: expulsin Catalunya de l’Estat espanyol i amb el permís de Galiza i Euskal Herria a l’Espanya castellana se li hauran acabat tots els problemes existencials.