Mig segle travessant la Noguera Pallaresa

Al Pallars Sobirà, damunt un turó sobre la Noguera Pallaresa es troba una formosa ermita romànica, visible des de la carretera N260, tot just passat Gerri de la Sal en direcció Sort. És el santuari de Nostra Senyora d’Arboló, un indret de llarga devoció per part dels pallaresos des de fa moltes generacions. Com descriu en Llorenç Sànchez i Vilanova (en el seu dia president del Patronat del Santuari d’Arboló): “És un indret on un pot submergir-se en el silenci i la quietud d’un paisatge, que descansa l’esperit i comunica al cos la plaentera sensació d’aspirar a ple pulmó els aires purs que s’acanalen per la Noguera Pallaresa.” Les primeres notícies documentades de l’ermita daten del 1105 quan el comte Arnau restitueix el monestir de Gerri, l’ermita i el castell d’Arboló com a béns usurpats anteriorment. Documents posteriors confirmen que Arboló formava part de l’abadia de Gerri els segles XII i XIII, va esdevenir parròquia pròpia el segle XIV i fins i tot acollia una hostatgeria el segle XVIII. Els pallaresos, per poder fer devoció a la Mare de Déu d’Arboló ho havien de fer o bé des de Gerri de la Sal o des d’Arcalís, llocs on es podia travessar el riu i accedir pel marge esquerre fins al santuari. Aquests camins eren llargs, però els únics que permetien arribar a l’ermita. A meitat del segle XX, el mossèn Josep Juanmartí i Font, pallarès, rector d’Estac i encarregat d’Arcalís, i com a tal, capellà d’Arboló, amb la intenció que l’ermita fos més visitada, coneguda i estimada, va concebre el projecte de construir un pont al lloc més adient per escurçar el camí a l’ermita des de la carretera i, alhora, permetre l’aparcament de vehicles. Amb la perseverança de mossèn Juanmartí i amb l’ajut del patronat del santuari d’Arboló, es van iniciar converses i negociacions que van dilatar-se fins a vuit anys. En aquest procés, va ser decisiva la contribució per part de l’antic Instituto para la Conservación de la Naturaleza (Icona), a qui de manera estratègica es va convèncer per veure que aquest pont esdevindria també un pas per a la salvaguarda i vigilància dels boscos de Mont Negre i de Faringoles, i facilitar així el seu control en cas d’incendi. Després de molts viatges a Lleida i Saragossa es van obtenir les autoritzacions per part de la Confederación Hidrográfica del Ebro. El projecte el va redactar l’enginyer de monts Natalio Camacho, llavors cap de zona de l’Icona i la direcció de les obres les va portar el Sr. Antoni Sala.El 13 de desembre del 1973, dia de Santa Llúcia, el pont era oficialment inaugurat per part del President de la Diputació Sr. Josep Maria Razquín, el diputat provincial Joan Civat, el Vicari General d’Urgell, Dr. Gregori Creus, i el mateix Natalio Camacho, autor del projecte, acompanyats per sacerdots de les parròquies, alcaldes de la comarca, membres del patronat i centenars de pallaresos, culminant així un llarg camí d’esperances i promeses. L’acte fou acompanyat d’una missa al santuari i d’un àpat a Gerri de la Sal. Avui el pont d’Arboló forma part del paisatge de la zona i és un lloc de pas per a pescadors, turistes, senderistes, amics de la natura i feligresos. L’aplec del santuari d’Arboló és el primer diumenge de maig, però la bellesa i espiritualitat del lloc es pot gaudir tots els dies de l’any. Des de fa 50 anys, el pont sobre el Noguera Pallaresa facilita el seu accés. Esperem que ho continuï fent molts anys més. El lloc bé s’ho mereix.