Els valors són el GPS de l’ànima

La pista central del Club Tennis Lleida es va convertir, el passat juliol, en l’escenari d’una conferència inspiradora i inoblidable gràcies a la presència i a les profundes reflexions del comunicador Pedro García Aguado, el nostre estimat “Hermano mayor” i conegut referent en la promoció de valors i educació. Cada paraula que va pronunciar va ressonar en el cor de tots els presents, deixant una profunda empremta d’aprenentatge i autoexamen. L’esdeveniment, organitzat en col·laboració amb Esade Alumni Lleida, va reunir una gran audiència que buscava respostes i solucions a certs problemes que ens trobem en la societat i en les nostres vides.Pedro, ens vas recordar la importància d’entendre i donar suport als nostres i a les nostres joves en un món cada cop més complex i desafiant. Per tal de guiar les generacions futures cap a un camí d’èxit i de realització personal, és essencial fomentar valors com el respecte (que és el fonament de totes les relacions humanes), la tolerància, el treball dur, la dedicació i la responsabilitat. La nostra generació ha creat uns joves molt sobreprotegits, plens de confort i que viuen en un món de Walt Disney, però els hem deixat desvalguts, privats de les eines defensives necessàries per tal de sobreviure, i així els hem apartat de la vida real i dura de cada dia. L’educació no només s’aprèn a les aules del col·legi, s’aprèn a casa, al carrer i en cada experiència de la vida. Els hem donat una educació hiperprotectora: que no pateixin, que no es frustrin, que no tinguin dolor.. Gran error. La tolerància a la frustració és una habilitat crucial per al creixement i per al desenvolupament personal. Hem d’ensenyar als nostres fills que la frustració és una emoció normal, que l’important és saber canalitzar-la i aprendre d’ella. Hem de saber que el fracàs ensenya allò que el triomf amaga. La vida està plena d’obstacles i de desafiaments: ensenyar als nostres fills i filles a bregar amb la frustració és preparar-los per al món real. Enfrontar-se a la frustració és una oportunitat per enfortir la seva empatia, resiliència i autoestima, i una escola per aprendre a superar-la. Quan vinguin moments difícils, que en vindran, no sabran reaccionar, perquè no els hem ensenyat els valors de l’esforç i el sacrifici. Hem fet uns adolescents “de plastilina”.Gràcies per recordar-nos que la família és el refugi en el qual trobem amor i suport incondicional. La immensa majoria de pares i mares ens hem deixat la pell perquè els nostres fills i filles tinguessin tot el que nosaltres no hem tingut mai, però no els hem ensenyat a deixar-se també la pell. Als nostres fills i filles no els hem ensenyat a valorar les coses. Perquè aquestes no cauen del cel. Les coses ningú no te les regala. S’han de guanyar. No podem permetre que els nostres fills i filles facin el que vulguin, perquè això genera tirans. Ser massa permissius en la seva educació sempre dona mals resultats, perquè no ajuda a què es puguin desenvolupar en el futur. Tampoc s’ha de ser massa durs i imposar-se a cops, ja que s’allunyaran de nosaltres. S’ha de buscar sempre un equilibri. Ensenyar-los a valorar allò que tenen és una de les lliçons més importants que podem donar-los. L’educació comença amb l’exemple que donem cada dia. Fomentar la gratitud en els nostres fills i filles és cultivar una actitud positiva respecte a la vida. L’educació no només es tracta de coneixements acadèmics, sinó també de valors i d’ètica. Hi ha una gran necessitat en què els pares i mares tinguin una major intel·ligència emocional i siguin més afectius. És cert que avui dia hi ha un canvi educatiu. S’ha passat d’unes escoles molt estrictes i autoritàries a una escola molt més relaxada i amb un missatge de que “tot és fàcil, esforça’t el mínim per aprovar o passar el curs”. Aquesta excessiva permissivitat s’ha traslladat, en certes ocasions, a les llars i pot provocar mals comportaments. Aguado també ens va recomanar que hem d’educar i estimar els fills i filles que tenim, no els que ens agradaria tenir.Tots sabem que la vida és una muntanya russa: hem de gaudir de cada pujada i aprendre de cada caiguda.