SEGRE

COLABORACIÓN

XAVIER LATORRE

La sequera a Catalunya

President de l’associació catalana d’amics de l’aigua

La sequera a Catalunya

La sequera a Catalunya - SEGRE

Creado:

Actualizado:

La manca de garantia de subministrament d’aigua, afegida a l’increment de temperatures a conseqüència del canvi climàtic i l’absència de precipitacions durant un període de més de 30 mesos, ha generat la preocupant situació de sequera en què estem immersos, aspectes tots ells que eren perfectament previsibles i que no han produït per part de l’Administració més que l’aplicació de mesures restrictives respecte de determinats usos de l’aigua.A hores d’ara, només 13 municipis de les Conques internes es troben en situació de normalitat: 52 estan en règim de prealerta, 53 en règim d’alerta, 476 en règim d’excepcionalitat i 36 en règim d’emergència, estat aquest que afecta unes 150.000 persones. L’escenari d’excepcionalitat (el més comú en aquests moments) representa la reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles, la reducció del 15% per a usos industrials, entre d’altres. No cal dir la significativa importància que aquestes mesures restrictives tenen per la producció econòmica dels sectors esmentats.Aquesta sequera, però, té una diferència substancial amb totes les anteriors: a conseqüència del canvi climàtic, tindrem (ja la tenim) una elevació significativa de les temperatures i una disminució important del règim pluviomètric, amb episodis que es repetiran cada cop amb més freqüència: podem dir amb claredat que aquesta sequera ha vingut per quedar-se.Ara el Govern de la Generalitat acaba d’aprovar, amb un retard d’un any i mig, el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya i el seu Programa de Mesures pel període 2022-2027, que conté tot un seguit d’actuacions que lògicament pretenen millorar, entre altres, l’increment de la disponibilitat d’aigua, a què es dota d’un pressupost de 1.365,78 M €, finançats per l’ACA, ATL i l’Administració Central que es farà càrrec de l’import de 287 M € de la dessalinitzadora Tordera II, la licitació de les seves obres es preveu el primer trimestre del 2024, amb la qual cosa no serà fàcil que les obre s’iniciïn abans de l’estiu del mateix 2024. En l’àmbit de la reducció de la contaminació salina al Llobregat, el Pla preveu la continuació i finalització de la millora de la capacitat hidràulica del col·lector de salmorres-fase 2, la continuació de la intercepció de surgències salines i conducció al col·lector de salmorres, el programa de restauració a la terrera vella de la vall salina de Cardona, l’explotació i manteniment de les mesures correctores en els dipòsits salins de la conca del Llobregat, Sallent, Balsareny i Súria i les actuacions derivades del compliment dels plans de restauració de les instal·lacions d’Iberpotash, S.A. a Sallent, Balsareny i Súria.Quantitativament, la instal·lació de noves dessalinitzadores ajudarà a incrementar la disponibilitat de recursos hídrics a les zones costaneres i només en aquestes. Convé, no oblidar, però, algunes circumstàncies que incideixen negativament en elles com són el seu elevat cost, l’alt consum d’energia i l’evacuació de la salmorra resultant del sistema, que afecta negativament els ecosistemes marins.El Pla de Gestió preveu la construcció de 16 noves estacions de regeneració per al reg agrícola i usos industrials, ambientals, lúdics i municipals. La regeneració d’aigües depurades no ha avançat, ni de lluny, al ritme desitjable i, molt important, caldrà precisar el règim economicofinancer que s’aplicarà a la utilització d’aquestes aigües regenerades.Com a resum, cal, finalment, que, d’una vegada, tota la classe política arribi a la conclusió que el principal problema que té Catalunya s’anomena aigua. Algú recorda allò que “sense aigua no hi ha vida possible”?

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking